Jornada IRBio: La Biodiversitat enfront el Canvi Global
L'impacte de l'antropocè al planeta,
a debat durant la Jornada IRBio: «La biodiversitat enfront el canvi global»
El passat 13 de desembre, l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB va organitzar la jornada de "La Biodiversitat enfront el Canvi Global". La jornada ha debatut sobre el futur de la conservació de la biodiversitat dins un món marcat per l'impacte global de les activitats humanes, on l'home té la capacitat no només de transformar la seva pròpia vida, sinó de transformar el planeta. Això fa pensar en una nova era: l'antropocè.
L'antropocè: la petjada humana al planeta
Les activitats humanes provoquen contaminació atmosfèrica, terrestre i marítima ja sigui a través dels cultius agrícoles intensius, de l'extracció dels recursos aquàtics i minerals, de plàstics omplint els oceans, de les emissions del combustibles fòssils, etc., i les conseqüències d'aquestes activitats causen canvis globals en el planeta com el desgel dels pols, l'augment de les temperatures, l'extinció massiva d'espècies i la desforestació.
Les repercussions futures d'aquest canvi tan profund són imprevisibles a tot el planeta, i en aquest escenari, un nou moviment -conegut amb el nom de nous verds, neo-green- postula alternatives per gestionar la riquesa biològica considerant la biosfera i el planeta en general com un sistema antropitzat, on han de prevaldre els aspectes funcionals que garanteixin el sosteniment de l'espècie humana.
Jornada "La Biodiversitat enfront el Canvi Global"
La Jornada organitzada per l'IRBio es va celebrar a l'Aula Magna de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, i va aplegar més de cent assistents en un espai de debat i reflexió sobre el futur de la conservació de la biodiversitat dins el marc del canvi climàtic.
La sessió L'antropocè, el nou paisatge de la Terra és el títol de la ponència de la professora Isabel Cacho, membre del Grup de Recerca Consolidat (GRC) de Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona, que va obrir la jornada. La sessió va abordar l'impacte de l'antropocè, un terme que es refereix al nou període geològic recentment proposat, en què l'espècie humana ha esdevingut un agent biogeoquímic fonamental, amb capacitat d'afectar no només la seva pròpia vida, sinó també la del conjunt del planeta. Algunes pertorbacions manifestes són l'escalfament global, el creixement de les zones urbanes, la intensificació de l'agricultura, la contaminació atmosfèrica, terrestre i marítima, l'extinció massiva d'espècies i la desforestació.
En el marc de la sessió, David Vieites, investigador del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid (CSIC), va impartir la ponència Impacte del canvi global en la biodiversitat, on va exposar exemples dels severs impactes poblacionals i comportamentals en diverses espècies (ex. granota coquí, Daphnia, etc.) a causa dels canvis climàtics.
En Lluís Cardona, professor del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i membre de l'IRBio, va plantejar els reptes actuals de la conservació biològica en la ponència La conservació a l'antropocè, més enllà dels serveis ecosistèmics. En aquest context es va discutir si els recursos i esforços de la nostra societat han d'anar enfocats a preservar el sistemes naturals com espais salvatges, o per contra aquests han de ser domesticats en jardins dissenyats per la seva adaptabilitat als canvis globals que són i seran una realitat ineludible. Després d'una breu pausa al migdia, va tenir lloc el debat sobre la conservació de la biodiversitat, centrat en la qüestió Què fem amb la natura en un món dirigit per l'home?, que estava moderada pels experts de la UB Cèsar Blanché, Xavier Ferrer, Joandomènec Ros, Xavier Sans i Marta Riutort.
Conservar o adaptar-se?
Els canvis d'origen antròpic són canvis profunds amb unes repercussions futures imprevisibles. Alguns experts creuen que la trajectòria del planeta és imparable i comporta una inèrcia difícil de variar a curt termini. De fet, argumenten, no cal treballar per aturar el canvi global, sinó per aprofitar-lo en benefici de la humanitat.
En aquest context, la biologia de la conservació s'hauria de preocupar bàsicament per garantir la persistència de les espècies implicades directament o indirectament a proveir els anomenats serveis ecosistèmics, deixant de banda qualsevol intent de restaurar els ecosistemes alterats o de conservar aquelles espècies amb una contribució només marginal en el proveïment dels serveis ecosistèmics. És a dir, caldria gestionar el planeta com un jardí on s'intentin maximitzar els serveis ecosistèmics, deixant de banda la biodiversitat que no encaixi en aquest nou context.
D'altra banda, cal tenir en compte que el coneixement funcional dels ecosistemes és només molt parcial, de manera que a la pràctica és gairebé impossible determinar quines espècies són prescindibles en un ecosistema donat. A això cal afegir que, per sota del nivell de les espècies, la diversitat genètica juga un paper clau no només en la persistència de les poblacions de cada espècie, sinó també en el funcionalisme dels sistemes. Finalment, també s'ha de tenir present que, més enllà dels aspectes funcionals, els components de la biodiversitat mereixen ser conservats per raons emocionals i finalment ètiques. Aquesta consideració, present a moltes cultures, ens porta a la constatació que la conservació biològica i dels ecosistemes, tot i que es basa en múltiples branques de les ciències naturals, esdevé un afer plenament social d'abast planetari.