Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació

Acceptar
Tornar
23-01-2024

Les fonts de regions amb clima mediterrani estan amenaçades pel canvi global

Els ecosistemes fontinals de regions amb clima mediterrani tenen una gran diversitat biològica, que inclou moltes espècies d'invertebrats i plantes exclusives d'algunes fonts. Tot i això, els canvis en els patrons de temperatura, precipitació i ús del sòl estan afectant seriosament la integritat ecològica d'aquests ecosistemes aquàtics. Aquesta és una de les conclusions principals de l'estudi liderat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de Catalunya i en què ha participat la catedràtica i investigadora, Núria Bonada, de l’equip de recerca FEHM-Lab (Freshwater Ecology, Hydrology and Management) del Institut de Recerca de la Biodiversitat, IRBio, de la Universitat de Barcelona, juntament amb 15 institucions científiques més d'Espanya, Portugal, Itàlia i Suïssa. 

Segons l'equip investigador, les regions de clima mediterrani són dels ecosistemes més amenaçats del món, per la reducció de recursos hídrics i els impactes intensos derivats de l'activitat humana. Aquestes regions presenten condicions àrides o semiàrides i generalment inclouen la conca mediterrània, Califòrnia (EUA), Xile central, la regió del Cap Occidental (Sud-àfrica) i el sud-oest d'Austràlia. Ateses les seves condicions d'aridesa (precipitació anual inferior als 500 mm), les fonts -o ecosistemes fontinals- d'aquestes regions tenen una extraordinària biodiversitat d'animals i plantes, encara que fins ara cap estudi no havia ressaltat el seu elevat interès ecològic ni la seva vulnerabilitat davant canvi global. 

L'estudi, publicat a la revista Global Change Biology, avalua quins són els factors d'origen hidrogeològic, climàtic, biològic i humà que determinen el funcionament de les fonts mediterrànies, així com les principals amenaces sobre aquests ecosistemes aquàtics. Per això, un equip multidisciplinari de 17 especialistes en ecologia, limnologia, hidrogeologia, botànica, zoologia i biologia de la conservació va compilar la informació disponible a la literatura científica publicada per a una síntesi de les principals característiques de les fonts. A més, els investigadors van utilitzar dades sobre fonts ubicades a les muntanyes litorals de Catalunya com a cas d'estudi per posar de manifest l'impacte del canvi global sobre la preservació d'aquests ecosistemes. 

Les fonts constitueixen punts de descàrrega d'un aqüífer en un paisatge eminentment terrestre i, generalment, apareixen amb més freqüència a zones muntanyoses amb topografia escarpada. La hidrogeologia determina la composició química de les aigües, la càrrega de les quals en cations i anions està relacionada amb el tipus de roca de l'aqüífer i amb el temps de residència i trànsit de l'aigua. Tot i les dimensions reduïdes, les fonts presenten multitud de microambients diferents que formen un mosaic i permeten la coexistència d'un ampli ventall de formes de vida. Hi ha espècies d'invertebrats que es desenvolupen a la surgència de l'aigua on no arriba la llum solar, mentre que d'altres prefereixen habitar a la cubeta central, o a l'entorn humit, que marca el límit entre el medi aquàtic i el terrestre. 

Les fonts de regions mediterrànies apareixen disperses al paisatge i aïllades entre si, propiciant que les espècies animals i vegetals associades a aquests ecosistemes tinguin poques opcions de colonitzar nous ambients. Aquest atribut ha motivat que les fonts mediterrànies presentin un alt nombre d'espècies endèmiques (exclusives d'una font o de poques). Per exemple, s'han descrit fins a 18 espècies d'àcars d'aigua (Hydrachnnida) que són endèmics de fonts italianes, mentre que 18 espècies més de mol·luscs són endèmiques de les fonts australianes de la conca del llac Eyre. Un exemple extrem de l'extraordinari nombre d'endemismes que suporten alguns ecosistemes fontinals es pot trobar a la Gran Conca Artesiana (Austràlia), on s'han descrit 51 espècies de mol·luscs, 24 de crustacis i vuit peixos que són endèmiques de fonts ubicades en aquesta regió . L'escassa informació disponible sobre flora associada a fonts també apunta que aquests ecosistemes mantenen una rica comunitat vegetal, incloent-hi nombroses espècies de diatomees (algues microscòpiques) i molses endèmiques. 

Tot i el seu elevat valor ecològic, les fonts del mediterrani s'enfronten a un ampli ventall d'amenaces derivades de l'activitat humana, entre les quals hi ha la reducció en la disponibilitat de recursos hídrics, la sobreexplotació dels aqüífers, la contaminació orgànica i inorgànica (abocaments urbans i filtracions agrícoles) i per residus emergents (microplàstics i productes sintètics), la introducció d'espècies exòtiques i l'abandó de les pràctiques tradicionals. Com a cas d'estudi, el treball quantifica una reducció del 92% al cabal de 31 fonts monitoritzades entre el 2013 i el 2023 a les muntanyes litorals de Catalunya, i s'ha assecat el 45% d'aquestes fonts en tan sols una dècada. Els autors finalitzen el treball amb recomanacions per a estratègies coordinades que garanteixin la conservació efectiva d'aquests ecosistemes amenaçats i reclamen la preservació urgent de les fonts sota la designació duna figura de protecció específica. 

Aquest estudi col·laboratiu és fruit d'unes jornades de treball celebrades a Mataró a mitjans de febrer del 2023 i organitzades pel CREAF en el marc del reconeixement d'Excel·lència Científica Severo Ochoa. A les jornades es van donar cita tots els autors del treball per posar en comú el coneixement demanat en diferents camps relacionats amb els ecosistemes fontinals i establir un full de ruta per al desenvolupament de l'estudi. 

Accés al article: Fernández-Martínez, M., Barquín, J., Bonada, N., Cantonati, M., Churro, C., Corbera, J., Delgado, C., Dulsat-Masvidal, M., García, G., Margalef, O., Pascual, R., Peñuelas, J., Preece, C., Sabater, F., Seiler, H., Zamora-Marín, J.M. & Romero, E. 2024. Mediterranean springs: Keystone ecosystems and biodiversity refugia threatened by global change. Global Change Biology, 30(1):e16997. https://doi.org/10.1111/gcb.16997 

Fuente: Universitas Miguel Hernández, nota de premsa elaborada pel Servicio de Comunicación, Marketing y Atención al Estudiantado.