Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació

Acceptar
Tornar
17-03-2022

LIFE ECOREST: restauració marina per recuperar ecosistemes degradats

El projecte LIFE ECOREST posa en valor el paper de la restauració marina per recuperar ecosistemes degradats

• Aquesta iniciativa té com a objectiu restaurar prop de 30.000 hectàrees d'hàbitats marins profunds a Catalunya, en una zona d'alt valor ecològic al llarg del litoral de Barcelona i Girona, amb la participació activa del sector pesquer

• En aquest marc, la Fundació Biodiversitat del MITECO, soci del projecte, ha organitzat un esdeveniment per posar en valor la importància de la restauració marina com a eina per a la regeneració de la biodiversitat, on també s'han presentat les accions previstes per aconseguir-ho

• El projecte, que coordina l'ICM-CSIC, compta com a socis, a més de la Fundació Biodiversitat, amb la Federació de Confraries de Pescadors de Girona, l' IRBio-Universitat de Barcelona i WWF Espanya



17 de març de 2022- La restauració marina, aliada per a la recuperació dels nostres mars, ha estat la protagonista d'un esdeveniment on s'ha presentat el projecte LIFE ECOREST, que té l'objectiu de restaurar prop de 30.000 hectàrees d'hàbitats marins profunds a Catalunya amb la participació activa del sector pesquer.

L'esdeveniment ha comptat amb la participació de la directora general de Biodiversitat, Boscos i Desertificació del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), Maria Jesús Rodríguez de Sancho, que ha destacat el paper d'aquesta eina com “un instrument eficaç per revertir la degradació dels ecosistemes, mitigar i afavorir ladaptació al canvi climàtic i protegir la biodiversitat en benefici de les persones, el clima i el planeta”.

En la seva intervenció, Rodríguez de Sancho també ha reafirmat l'aposta d'Espanya per avançar en la conservació i la recuperació d'ecosistemes marins i ha detallat algunes de les actuacions principals del Govern en aquesta matèria, com l'Estratègia Nacional d'Infraestructura Verda i de la Connectivitat i Restauració Ecològica així com la inversió prevista de més de 26 milions d'euros per a la restauració d'hàbitats marins, amb el suport dels fons del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

Pel que fa al projecte LIFE ECOREST, la directora general de Biodiversitat, Boscos i Desertificació ha destacat com un dels seus principals valors la importància de la cooperació sectorial, “essencial per avançar en la protecció dels nostres mars i els nostres recursos”. El projecte compta amb la col·laboració estreta entre la comunitat científica, el sector pesquer i diferents administracions.

L'esdeveniment també ha comptat amb la participació de la directora general de Pesca Sostenible del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Isabel Artime, que ha destacat el paper del sector pesquer als projectes de conservació marina; i la subdirectora general de Pesca i Aqüicultura de la Generalitat de Catalunya, Itziar Segarra, que ha abordat la implicació i la importància del sector pesquer en la conservació de la biodiversitat marina a Catalunya.

BENEFICIS DE LA RESTAURACIÓ MARINA
Els socis del projecte han mostrat durant l'esdeveniment els beneficis de la restauració marina i la importància de les reserves marines per regenerar hàbitats i espècies claus com corals i gorgònies, que actuen com a arquitectes dels fons marins.

En concret, Josep-Maria Gili, professor de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC (ICM-CSIC), entitat que coordina el projecte, ha explicat que la restauració activa és “una gran oportunitat per accelerar la recuperació dels hàbitats que també afavoreixin la recuperació de les funcions perdudes als ecosistemes”. En aquest sentit, ha destacat el paper innovador d'aquest projecte "tant per la metodologia utilitzada i l'àmplia superfície espacial on es desenvolupa", com per la col·laboració estreta entre sectors.

Cristina Linares, catedràtica d'ecologia de la Facultat de Biologia i l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, ​​ha centrat la intervenció en els coralls i les gorgònies, dues de les espècies clau d'aquest projecte, i la seva paper fonamental per a tot l'ecosistema. “Aquestes espècies actuen com els arbres als boscos i ofereixen refugi a una gran quantitat d'espècies. Per això, la seva degradació comporta la pèrdua de funcions i serveis ecosistèmics importants”, ha alertat.

Per altra banda, Laura Recasens, investigadora al departament de Recursos marins de l'ICM-CSIC, ha abordat la importància de les reserves en la regeneració dels recursos pesquers i la recuperació dels ecosistemes. "Les àrees marines protegides són eines de gestió per recuperar la biodiversitat i contribuir a la conservació i la recuperació d'hàbitats castigats per l'impacte pesquer", ha explicat.

El sector pesquer ha estat representat en aquest esdeveniment per Antoni Abad, president de la Federació de Confraries de Pescadors d
e Girona. Abad ha incidit en la tasca que fa el sector a ajudar a la restauració marina i en la “important col·laboració amb tots els socis del projecte per dur a terme amb èxit les accions previstes”.

Per acabar, José Luis García, responsable del programa marí de WWF Espanya, ha destacat la necessitat d'implicar la societat perquè la restauració tingui èxit a través de processos de governança participativa. "És fonamental conèixer quina és la seva percepció, els seus interessos i el coneixement que poden aportar per assegurar lʻacceptació, la implicació i, en definitiva, la viabilitat a llarg termini de la restauració proposada", ha conclòs.

ÀREA D'ACTUACIÓ
A la zona d'actuació del projecte, al llarg del litoral de Barcelona i Girona, s'estima que més del 90% del fons marí entre 50 i 800 metres de profunditat mostra signes de degradació, cosa que dificulta la regeneració dels recursos naturals. Aquesta zona està considerada un punt de gran importància ecològica a causa de l'alta concentració d'espècies en perill, amenaçades o vulnerables, entre les quals hi ha corals i gorgònies.

Per això, fins al 2026, el programa d‟accions del projecte LIFE ECOREST servirà per intentar millorar l‟estat de conservació dels hàbitats marins profunds i demostrar l‟eficàcia de la gestió participativa del sector pesquer. Aquesta iniciativa, que coordina l'ICM-CSIC, compta com a socis amb la Federació de Confraries de Pescadors de Girona, la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, la Universitat de Barcelona i WWF Espanya, així com amb la contribució financera del Programa LIFE de la Unió Europea.