Predir els Efectes del Canvi Climàtic en els eriçons marins

La investigadora Vanessa Arranz de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat i de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i del grup de recerca encapçalat per la Dra. Rocio Pérez-Portela, ha estat guanyadora d’una beca de post-doctorat Marie S. Curie Fellowship finançada per la UE amb la qual està portant a terme una recerca pionera sobre la capacitat dels organismes marins per adaptar-se a l'acidificació dels oceans.  

L’objectiu principal és entendre com aquests organismes podrien respondre a un futur on el pH oceànic disminueixi degut a l'augment de la concentració de diòxid de carboni a l'atmosfera que al ser absorbit pels oceans causa una acidificació de l’aigua. Els organismes marins calcificants, com els mol·luscs, equinoderms i els corals entre altres, són especialment vulnerables perquè depenen del carbonat de calci per construir petxines i esquelets.  

Els gradients marins: una finestra cap al futur 

El projecte, en col·laboració amb la Universitat de la Laguna, es desenvolupa a La Palma, una ubicació idònia per les seves característiques úniques degut a la presència d’un gradient natural de pH marí. Aquesta illa de Canàries permet observar com els organismes marins reaccionen davant de diferents nivells de pH en un espai relativament petit, oferint una visió valuosa de com podrien adaptar-se a les condicions futures.  

Per comprendre millor les adaptacions genètiques i la plasticitat fenotípica dels eriçons a l'exposició de diverses concentracions d'acidesa, la Dra. Arranz utilitza tècniques avançades com la transcriptòmica i metagenòmica. L’equip realitza anàlisis de mostres biològiques i estudia els canvis en l’expressió genètica i microbiota dels eriçons exposats a diferents nivells d'acidificació oceànica. El projecte també analitza la influència de l'acidificació oceànica en les activitats de respiració i reproducció, “S'observa que, malgrat les dificultats, les larves d'eriçons mostren una notable capacitat d'adaptació i sobreviuen millor del que es podria esperar” ens diu la Dra. Arranz. Aquesta recerca és crucial per predir les respostes possibles a canvis en el seu entorn natural.  

Ser dona científica en les ciències marines  

L'experiència de la Dra. Arranz il·lustra la complexitat de ser una dona científica en les ciències marines. Tot i la seva passió per la ciència, Vanessa Arranz reconeix les dificultats que les dones enfronten en aquest camp. L'equilibri entre la carrera professional i les responsabilitats familiars esdevé un dilema: "A l'edat de 35 anys, veig la dificultat de triar entre dedicar-me totalment a la carrera o tenir fills", afirma. Aquesta elecció pot implicar una pausa o la cessió del desenvolupament professional de les dones en ciència. Aquesta realitat planteja interrogants sobre la igualtat d'oportunitats i el suport necessari perquè les dones prosperin en el món acadèmic i de la recerca científica Vanessa destaca la importància de la perseverança i el suport. "Jo crec que he tingut la sort de tenir el suport de la meva família i mentors, que sempre m'han encoratjat a seguir els meus somnis", comparteix. Amb la seva dedicació a la ciència, la Dra. Arranz s'esforça a ser un exemple per a altres dones i a trencar barreres en el seu camp. 

La seva investigació contribuirà al coneixement científic sobre l'adaptació dels organismes marins, posant de manifest la importància crítica de protegir els ecosistemes marins davant del canvi climàtic. L'acidificació dels oceans és una amenaça urgent, i el treball de la Dra. Arranz i el seu equip ofereix esperança en la recerca de solucions per abordar aquest desafiament global.