Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació

Acceptar
Tornar
14-02-2024

Síndrome de la insularitat: Estudi de la Simbiosi Microbiana a la sargantana balear de les illes de la Mediterrània

Barcelona, el 14 de febrer del 2024 

A l’ abril del 2024 , s’iniciarà un projecte innovador liderat per Laura Baldo, investigadora principal del grup de recerca Host-microbiota Ecology and Evolution (Evok), Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) i Facultat de Biologia de la Univesritat de Barcelona, en col·laboració amb l´investigador del CSIC Giacomo Tavecchia de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA) de Mallorca. El projecte titulat ISLAB “El síndrome d'insularitat: cap a una integració de la història de vida, simbionts intestinals i dinàmiques poblacionals”, es centra en explorar el paper de la simbiosi microbiana en l'adaptació local i la diversificació de la sargantana balear, Podarcis lilfordi, una espècie única a les illes del Mediterrani. El projecte comptarà també amb la col·laboració de la Universitat de les Illes Balears i la Universitat d'Alcalà, proporcionant una perspectiva interdisciplinària per l'estudi. 

Estudi metagenòmic microbià de la sargantana balear 

Les sargantanes balears presenten poblacions tancades en petites illes, cosa que ofereix un sistema ideal per estudiar la comunitat microbiana dels seus intestins. L'objectiu principal del projecte és determinar si la simbiosi microbiana influeix en l'adaptació metabòlica d'aquestes sargantanes, especialment en un entorn on els recursos són escassos. Durant més d’una dècada, la sargantana balear ha estat objecte d'estudis demogràfics proporcionant un conjunt important de dades individuals i poblacionals, incloent-hi sexe, edat, dades biomètriques i de supervivència. La idea d'integrar aquestes dades amb l'estudi de simbiosi microbiana va sorgir com una oportunitat per aprofitar la informació acumulada al llarg dels anys. 

El projecte es centra en l'estudi de les sargantanes, revelant informació valuosa sobre l'adaptació local i els canvis ambientals. Segons la Dra. Baldo, la investigació busca comprendre com el microbiota intestinal ajuda les sargantanes per enfrontar diferents desafiaments, com el del canvi climàtic: “La idea és que la microbiota intestinal pot conferir certa plasticitat metabòlica a la sargantana, i això ajuda a aprofitar i optimitzar la utilització dels recursos, amb un impacte directe sobre la seva supervivència”. La investigadora planteja la pregunta de la interrelació entre els simbionts intestinals i la dinàmica poblacional. 

"El projecte adoptarà un enfocament interdisciplinari, combinant observacions de camp, captura i recaptura de sargantanes, mostreig de femta per a l'anàlisi de microbiomes, i tècniques avançades de seqüenciació massiva a través de la metagenòmica" comenta Caterina Marquès, l'estudiant de doctorat que participarà a tots aspectes del projecte. 

La major part d'aquesta biodiversitat invisible ha estat subestimada i poc estudiada. 

La Dra. Baldo ens recorda que, malgrat el seu paper crucial, la biodiversitat microscòpica roman eclipsada per un biaix cap a allò macroscòpic: "Com a humans sempre ens fixem més en el que és la macro-biodiversitat, perquè som una macro-espècie. Però la micro-biodiversitat ha estat en gran mesura desconeguda tant per a la ciència com per a la consciència col·lectiva. En el nostre projecte ens fixarem en allò micro i macro: mitjançant un estudi metagenòmic, donarem un primer perfil de la biodiversitat de bacteris, patògens i paràsits presents a l'intestí d'aquestes sargantanes”, ens comenta Laura. És essencial reconèixer la rellevància del que és microscòpic, especialment en entorns com les petites illes de la Mediterrània, on la diversitat visible pot ser molt limitada. 

El projecte aspira a crear consciència pública sobre el concepte d'holobiont. Aquest concepte fa referència a l'associació integrada per un hoste i el microbiota que formen una entitat ecològica pròpia. És una manera més complexa i detallada d'estudiar el conjunt ecològic. 

L'estudi proporcionarà dades valuoses per comprendre la biodiversitat a illes ecològiques i la seva gestió sostenible. El projecte representa un pas cap a la comprensió integral de la sargantana balear i el seu entorn, destacant la importància de la col·laboració interdisciplinària en la investigació científica.