03-06-2019
Un nou estudi demostra que els àcars i les paparres estan emparentades
Un estudi genòmic ha reconstruït la història evolutiva dels quelicerats, un grup de més de 110,000 artròpodes que inclou aranyes, escorpins, àcars i paparres. Han trobat, per primera vegada, evidència genòmica que suggereix que els àcars i les paparres no constitueixen dos llinatges distants, de fet són part de la mateixa línia evolutiva. Això fa d'ells el grup més divers de quelicerats, canviant la nostra perspectiva sobre la biodiversitat.
Els artròpodes, o animals amb potes articulades, comprenen la major part de la biodiversitat animal. Poden tant pol·linitzar (com les abelles) com destruir les nostres collites (llagostes), són majors components alimentaris (gambes i crancs), o vectors de malalties greus com la malària o la malaltia de Lyme (mosquits i paparres).
Els artròpodes són antics i els fòssils ens mostren que fa més de 500 milions d'anys que existeixen. El seu secret evolutiu, que es reflecteix en la seva excepcional diversitat d'espècies, roman encara desconegut. Per clarificar que fa dels artròpodes un grup tan exitós s'ha d'entendre primer el parentesc entre els diferents grups d'artròpodes.
El Professor Davide Pisani de la Universitat de Bristol, coautor d'aquest estudi, va dir en un comunicat: "La troballa de què els àcars i les paparres constitueixen un sol llinatge evolutiu és realment important per la nostra comprensió de com es distribueix la biodiversitat dintre dels quelicerats".
"Les aranyes, amb més de 48,000 espècies descrites, s'han considerat com el llinatge de quelicerats amb major biodiversitat, però s'han descrit més de 42,000 àcars i 12,000 paparres. Per tant, si els dos grups forma una única entitat evolutiva en comptes de dues distants, són més diverses que les aranyes".
Greg Edgecombe, del Museu d'Història Natural de Londres, va afegir:"A causa de les seves similituds anatòmiques, durant molt de temps es va sospitar que els àcars i les paparres formaven un grup evolutiu natural, que històricament s'ha anomenat Acari. No obstant això, no tots els anatomistes ho comparteixen, i les dades genòmiques mai havien donat suport a aquesta idea".
L'autor principal, Jesús Lozano Fernández, de la Universitat de Bristol i actualment membre de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat va dir: "Les aranyes són animals terrestres icònics que sempre han format part de l'imaginari col·lectiu i el folklore, representat símbols mitològics i culturals, a la mateixa vegada que essent objectes de pors internes o d'admiració"
"Les aranyes han sigut considerades com el grup quelicerat més divers, però la nostra recerca mostra que el grup Acari és de fet més gran".
Per tal d'arribar a les seves conclusions, els investigadors han fet servir un nombre de representants d'àcars i paparres quasi equivalents (10 i 11 espècies, respectivament), la mostra més completa a escala genòmica per aquest grup fins al moment.
Lozano-Fernández va afegir: "Independentment del mètode utilitzat, els nostres resultats convergeixen en una mateixa resposta: els àcars i paparres formen un grup natural. A més, hem trobat que el grup dels aràcnids només va colonitzar la terra una vegada, i no múltiples vegades com d'altres estudis previs havien suggerit. Els arbres evolutius com els que hem construït ens proveeixen de la informació de fons que necessitem per a interpretar els processos de canvi genòmic.
"El nostre arbre genealògic pot ser ara utilitzat com a base en estudis de genòmica comparada on s'adrecin problemes d'importància biomèdica i rellevància en l'agricultura, com la identificació de canvis genòmics que van sustentar l'evolució de les paparres paràsites que s'alimenten de sang a partir d'ancestres que no s'alimentaven de sang.”
IMATGE
Existeix una gran diversitat d'àcars (mostrat en aquests dos exemples), i les paparres són els sus parents més propers. Crèdit de la imatge: David Walter
Article de referència
‘Increasing species sampling in chelicerate genomic-scale datasets provides support for monophyly of Acari and Arachnida’ by J. Lozano-Fernandez, AR Tanner, M. Giacomelli, R. Carton, J. Vinther, GD Edgecombe & D. Pisani in Nature Communications
Autor: Dr. Jesus Lozano Fernandez
Juan de la Cierva Fellow
Department of Evolutionary Biology, Ecology and Environmental Sciences
Biodiversity Research Institute (IRBio)
University of Barcelona
Els artròpodes, o animals amb potes articulades, comprenen la major part de la biodiversitat animal. Poden tant pol·linitzar (com les abelles) com destruir les nostres collites (llagostes), són majors components alimentaris (gambes i crancs), o vectors de malalties greus com la malària o la malaltia de Lyme (mosquits i paparres).
Els artròpodes són antics i els fòssils ens mostren que fa més de 500 milions d'anys que existeixen. El seu secret evolutiu, que es reflecteix en la seva excepcional diversitat d'espècies, roman encara desconegut. Per clarificar que fa dels artròpodes un grup tan exitós s'ha d'entendre primer el parentesc entre els diferents grups d'artròpodes.
El Professor Davide Pisani de la Universitat de Bristol, coautor d'aquest estudi, va dir en un comunicat: "La troballa de què els àcars i les paparres constitueixen un sol llinatge evolutiu és realment important per la nostra comprensió de com es distribueix la biodiversitat dintre dels quelicerats".
"Les aranyes, amb més de 48,000 espècies descrites, s'han considerat com el llinatge de quelicerats amb major biodiversitat, però s'han descrit més de 42,000 àcars i 12,000 paparres. Per tant, si els dos grups forma una única entitat evolutiva en comptes de dues distants, són més diverses que les aranyes".
Greg Edgecombe, del Museu d'Història Natural de Londres, va afegir:"A causa de les seves similituds anatòmiques, durant molt de temps es va sospitar que els àcars i les paparres formaven un grup evolutiu natural, que històricament s'ha anomenat Acari. No obstant això, no tots els anatomistes ho comparteixen, i les dades genòmiques mai havien donat suport a aquesta idea".
L'autor principal, Jesús Lozano Fernández, de la Universitat de Bristol i actualment membre de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat va dir: "Les aranyes són animals terrestres icònics que sempre han format part de l'imaginari col·lectiu i el folklore, representat símbols mitològics i culturals, a la mateixa vegada que essent objectes de pors internes o d'admiració"
"Les aranyes han sigut considerades com el grup quelicerat més divers, però la nostra recerca mostra que el grup Acari és de fet més gran".
Per tal d'arribar a les seves conclusions, els investigadors han fet servir un nombre de representants d'àcars i paparres quasi equivalents (10 i 11 espècies, respectivament), la mostra més completa a escala genòmica per aquest grup fins al moment.
Lozano-Fernández va afegir: "Independentment del mètode utilitzat, els nostres resultats convergeixen en una mateixa resposta: els àcars i paparres formen un grup natural. A més, hem trobat que el grup dels aràcnids només va colonitzar la terra una vegada, i no múltiples vegades com d'altres estudis previs havien suggerit. Els arbres evolutius com els que hem construït ens proveeixen de la informació de fons que necessitem per a interpretar els processos de canvi genòmic.
"El nostre arbre genealògic pot ser ara utilitzat com a base en estudis de genòmica comparada on s'adrecin problemes d'importància biomèdica i rellevància en l'agricultura, com la identificació de canvis genòmics que van sustentar l'evolució de les paparres paràsites que s'alimenten de sang a partir d'ancestres que no s'alimentaven de sang.”
IMATGE
Existeix una gran diversitat d'àcars (mostrat en aquests dos exemples), i les paparres són els sus parents més propers. Crèdit de la imatge: David Walter
Article de referència
‘Increasing species sampling in chelicerate genomic-scale datasets provides support for monophyly of Acari and Arachnida’ by J. Lozano-Fernandez, AR Tanner, M. Giacomelli, R. Carton, J. Vinther, GD Edgecombe & D. Pisani in Nature Communications
Autor: Dr. Jesus Lozano Fernandez
Juan de la Cierva Fellow
Department of Evolutionary Biology, Ecology and Environmental Sciences
Biodiversity Research Institute (IRBio)
University of Barcelona