Aquesta publicació té com a objectiu el conèixer quines són les operacions més comunes en el laboratori i les seves possibilitats així com, en alguns casos, les noves tendències en la manera de treballar. Paral·lelament, serà molt important l’adquisició per part de l’alumnat de bons hàbits de treball en el laboratori, de manera que serveixin de pauta per poder desenvolupar correctament les experiències pràctiques que se li exigiran en cursos superiors.
Les persones que treballen en el laboratori, han d’utilitzar tot un munt d’estris diferents, dissenyats cadascun d’ells per a una tasca específica per tal d’arribar a un objectiu concret. És clar que el progrés de la tècnica en aquests últims anys ha fet que en els laboratoris existeixin nous recursos que fan el treball del químic més fàcil i ràpid, però, malgrat tot, la utilització d’estris clàssics, com ara balances, embuts, provetes, pipetes, etc., és imprescindible tant en el cas de la preparació de la mostra per introduir-la en un aparell com moltes vegades en el tractament dels productes que en surten.
Així doncs, el primer objectiu serà la coneixença d’aquests estris, els seus noms, i l’aplicació o aplicacions que tenen les diferents versions d’un mateix estri segons el tipus de treball que s’ha de fer. Una vegada conegut l’utillatge de laboratori, l’objectiu següent serà veure com s’apliquen aquests estris d’una manera pràctica en el que ja podríem definir com a operacions bàsiques de laboratori. En aquesta fase, l’alumnat ha d’aprendre la manera correcta de treballar, els problemes que poden presentar-se en la manipulació dels diferents estris i la seva conservació.
Les principals operacions bàsiques de laboratori que cobrirem es recullen a continuació:
Considerem que si l’alumnat fa un bon aprenentatge d’aquestes operacions bàsiques, estarà preparat correctament per a desenvolupar profitosament les pràctiques de les matèries que se li impartiran posteriorment, que lógicament presentaran un major grau de dificultat.
Un altre punt que es pretén abordar és el que està relacionat amb la seguretat en el laboratori. És evident que en qualsevol laboratori químic es treballa amb substàncies que són perilloses per a la seguretat personal i dels altres. De l’experiència del professorat que ha impartit pràctiques de laboratori es desprén que sempre hi ha, pel cap baix, un accident (o incident) en qualsevol grup de pràctiques, especialment en els primers cursos. Així doncs, cal ensenyar i mentalitzar l’alumnat sobre aquests perills i quina és la manera d’evitar-los. Com a exemple, cal subratllar la prohibició estricta que alumnes o professors estiguin en el laboratori, sense ulleres de seguretat. S’ha d’incidir en la coneixença del nivell de perillositat de les substàncies més comunes i la manera d'actuar ràpidament en cas d’accident. Ara bé, no tan sols la perillositat és deguda a l’existència de productes químics tòxics. El treball de laboratori comporta intrínsecament la manipulació d’estris o de materials diversos, freds i calents. Un dels materials més comuns en els laboratoris és el vidre. Es tracta d’un material dur però fràgil, i se n’ha de conèixer el seu comportament, tant en fred com en calent per tal de conservar-lo i que no es trenqui. La conservació i cura del material de vidre és molt important, ja que en cas contrari es pot trencar i, a banda de les qüestions econòmiques, pot provocar talls i se’n pot vessar el contingut, la qual cosa és molt perillosa pels danys que pot causar.
Una altra faceta sobre la seguretat en el laboratori en què s’ha d’incidir és l’existència de material a alta temperatura. La manipulació de becs de Bunsen, agitadors amb escalfament o mantes calefactores comporta un risc de cremades molt gran, que s’han de tractar immediatament ja que en cas contrari provoquen butllofes a la pell molt molestes i que triguen molts dies a curar-se. Aquest fet impedeix a l’estudiant el poder continuar desenvolupant la tasca de laboratori d’una manera correcta. De tot el que s’ha dit anteriorment es deriva la necessitat de donar uns coneixements bàsics de primers auxilis en el laboratori, que s’han d’exposar en forma de normes concretes i d’actuació ràpida.
En la pàgina web del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales es troba informació referida a l’NTP 464: Prevención del riesgo en el laboratorio químico: operaciones básicas.
Un altre dels aspectes en què la docència de la química experimental ha de ser més crítica és en el tractament dels residus que s’obtenen de tota operació o reacció química, i s’ha de ser conscient de la responsabilitat davant d’aquest tema. El més correcte és crear un hàbit, des del primer dia sobre la importància d'aquesta qüestió i que l'alumnat aprengui com s’han de tractar els residus, què és el que es pot llençar, com i a on.
L’últim objectiu important que es pretén abordar és el que l’alumnat adquireixi l’hàbit de recollir en una llibreta totes les activitats realitzades en el laboratori. Aquest hàbit és molt important perquè és l’única manera de recollir tots i cadascun dels passos que s’han seguit, les quantitats emprades, les incidències i qualsevol fet que s’hagi observat fora del previst. El diari de laboratori és fonamental, tant en un treball d’investigació, com en un que se centri en feines rutinàries. És l’únic lloc on trobarem les dades que a posteriori podrem estudiar en cas de que els resultats no siguin els esperats. A partir d’aquestes dades podrem reproduïr la feina feta o lograr averiguar on s’ha produït un error.