En la seva intervenció, Àfrica Vilar va destacar que en un moment econòmic difícil per a les famílies lʼús de la carmanyola sembla una bona opció a priori, però quan es comença a aprofundir-hi sorgeixen diverses qüestions, com ara si les escoles estan preparades per a les carmanyoles o com es delimiten les responsabilitats en cas d'intoxicació. Segons Vilar, també cal tenir en compte que per a alguns alumnes el dinar de lʼescola és lʼúnic àpat equilibrat del dia i que, a més, actualment el servei de menjador es planteja com un espai educatiu més del centre.
Per la seva banda, la representant de l'ACSA, Victòria Castells, va explicar que, a partir de la sol·licitud de la Federació dʼAssociacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC) per tal que els nens i nenes tinguessin lʼopció de portar la carmanyola des de casa, lʼACSA va elaborar una guia amb recomanacions. Els consells estan relacionats amb lʼús adequat de la carmanyola des del punt de vista de la seguretat alimentària; també es fan recomanacions per a una alimentació saludable. La guia inclou consells per preparar els aliments (neteja, cocció, etc.) i, en general, recomanacions que van en la mateixa línia que les que es fan per als àpats a lʼaire lliure. Un altre aspecte que es pren en consideració és el transport, que s'ha de fer en una bossa isotèrmica. En arribar a l'escola, a més, cal guardar el menjar a la nevera correctament identificat per tal d'evitar problemes amb les al·lèrgies. Les recomanacions de l'ACSA també fan referència a les escoles, que han de disposar d'espais dotats amb neveres i microones. Finalment, s'incideix en el sistema de neteja d'aquests electrodomèstics.
La cap de servei de Salut Pública de lʼAjuntament de Santa Coloma, Carme Palma, va parlar de la dificultat que suposa fer el seguiment i la vigilància dels menjadors col·lectius, tant els que disposen de cuina pròpia com els de càtering. Va recordar que la iniciativa de la carmanyola està dirigida principalment a secundària i que, en el cas de Santa Coloma, es va decidir no introduir la carmanyola als centres de primària perquè no es va considerar adient en aquest moment. Per Palma, «la carmanyola no pot ser una resposta a una situació de crisi» i el menjador també és un espai per garantir la igualtat dʼoportunitats.
Des de lʼODELA, la investigadora de la UB Bàrbara Atié va presentar alguns resultats dʼestudis realitzats des del punt de vista dels usuaris, és a dir, els alumnes que fan ús dels menjadors escolars. Va destacar que les escoles fan els menús dʼacord amb la regulació de seguretat alimentària i nutricional —concretament, a Santa Coloma, es van estudiar 2.000 menús escolars i es va concloure que el 95 % compleixen totes les recomanacions—. Tot i això, Atié va esmentar que un menú pot canviar «del plat a la boca» dels alumnes, ja que sʼha observat que sovint el menjar pot anar a parar al plat del company, o a la butxaca de la bata, i que, per tant, no acabarà sent un menú equilibrat real. La presentació i temperatura del menjar pot influir en el fet que els nens seʼl mengin. Des dʼODELA sʼhan fet observacions en diferents menjadors arreu dʼEspanya i també sʼha vist que hi ha diferències en la manera de menjar de nens i nenes i que els influeix molt el que mengen els companys. Un altre factor que intervé en una alimentació correcta a l'escola és el temps que es dedica a menjar. «Com més temps tenen per menjar, menys menjar deixen», va apuntar Atié, que també va destacar altres elements que cal tenir en compte com ara lʼhora en què es fa lʼàpat, lʼambient del menjador i, fins i tot, la vaixella. «Hem de considerar el menjador des dʼun punt de vista més holístic», va concloure.
Atié va destacar la figura del monitor de menjador per garantir que es compleixi tot el contingut nutricional del menú. Va destacar que el que mengen els alumnes està molt relacionat amb la tolerància dels monitors, que també són les persones que poden incentivar els alumnes a tastar menjars nous per a ells. De fet, «la resistència a tastar menjars nous, o neofòbia, és una característica habitual dels omnívors», va explicar Atié, però aquest tipus de «mania» moltes vegades es manifesta en lentitud i pot ser interpretada com a mal comportament.
En el torn de preguntes, es va insisitir diverses vegades en la dificultat dʼestablir la responsabilitat en cas d'incident. Altres problemàtiques que es van destacar des del punt de vista nutricional són, per exemple, el fet que les famílies, per evitar conflictes, només posin aquells aliments que agraden als nens. Una intervenció va descriure la iniciativa de la carmanyola com «un pas enrere» des del vessant pedagògic, ja que «sʼha treballat molt per incloure el menjador com un espai més dʼeducació».
Podeu veure el vídeo del debat en aquest enllaç.
