Notícies

Inici  >  Notícies > Un nou estudi científic descarta la relació entre els trets facials i el comportament...

Un nou estudi científic descarta la relació entre els trets facials i el comportament agressiu

La professora Mireia Esparza, de la Unitat d’Antropologia del Departament de Biologia Animal de la UB, és coautora de l'estudi.

La professora Mireia Esparza, de la Unitat d’Antropologia del Departament de Biologia Animal de la UB, és coautora de l'estudi.

25/01/2013

Recerca

Tot indica que no hi ha relació entre les característiques dels trets facials i el comportament violent en alguns homes, segons un estudi publicat a la revista PLOS ONE per un equip internacional en què participa la professora Mireia Esparza, de la Unitat d’Antropologia del Departament de Biologia Animal de la UB. La recerca està coordinada pels experts Rolando González José, del Centre Nacional Patagònic (CENPAT-CONICET, Argentina), i Jorge Gómez Valdés, de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.

 

Una mostra amb prop de 5.000 individus de 94 poblacions de tot el món

L’estudi aporta noves dades científiques per rebutjar les hipòtesis que associen els trets facials amb les conductes antisocials i criminals, que van tenir molt predicament a mitjans del segle XIX i que darrerament han tornat a agafar força. Per dur a terme la recerca, els autors han utilitzat una mostra de 4.960 individus de 94 poblacions d’arreu del món, la qual cosa els ha permès tenir una visió global de la forma facial i poder-ne fer una anàlisi molt més precisa prenent en consideració els aspectes diferencials. Com a base del protocol d’estudi, han estudiat l’índex fWHR —la relació entre l’amplada i l’altura facials— com a possible predictor del comportament agressiu en poblacions d’homes.
 
Tal com explica la professora Mireia Esparza, «es va utilitzar l’índex fWHR, en primer lloc, perquè és un bon indicador de la forma de la cara i, d’altra banda, perquè és l’índex que s’ha fet servir en els treballs previs que relacionaven l’amplada facial amb més agressivitat. Així, podíem comparar resultats i no hi havia biaixos a causa de l’ús d’un altre indicador». La contribució de la professora Esparza en aquest treball internacional s’ha centrat en la reconstrucció de les genealogies de la població de Hallstatt, a Àustria, a partir de dades biodemogràfiques dels homes d’aquesta localitat per obtenir la informació genealògica dels cranis d’estudi i calcular l’eficàcia biològica (fitness) de cada individu analitzat.
 
Mesures craniofacials i coordenades cranials en 2D i 3D
 
Els resultats de la recerca coincideixen amb els de treballs anteriors, que no observaven relació entre l’índex fWHR i l’agressivitat. «Però l’estudi va encara més enllà», subratlla Esparza. «D’una banda, la metodologia utilitzada es basa en mesures craniofacials i coordenades cranials en 2D i 3D, i ens dóna resultats més fiables que els estudis previs, que treballen amb fotografies. A més, la nostra anàlisi ha tingut en consideració prop de 5.000 individus de 94 poblacions diferents de tot el món, de manera que s’han pogut fer anàlisis comparatives inter i intrapoblacionals».
 
«Finalment —continua—, l’ús de dues poblacions concretes, com la de cranis decorats de l’església catòlica de Hallstatt i la de la presó de Mèxic, ens han permès fer anàlisis més completes. L’estudi de la població de Hallstatt, ens ofereix una oportunitat única per poder relacionar paràmetres d’història de vida, com la fitness o la fecunditat, amb trets craniomètrics, i ha estat un factor clau per constatar que els individus amb un índex fWHR més gran no presentaven una major fitness. En paral·lel, l’anàlisi de la població mexicana revela que no hi havia relació entre un major o menor grau d’agressivitat i la forma de la cara».
 
Ni més violència, ni més èxit reproductiu
 
Per als coordinadors del treball, Rolando González José i Jorge Gómez Valdés, «les implicacions socials i polítiques que pot tenir la publicació d’hipòtesis adaptatives sense contrastar poden generar un augment dels prejudicis racials, la discriminació i la intolerància». Amb aquest estudi, a més de confirmar que els trets facials són predictors febles del comportament agressiu, també es referma la hipòtesi que l’índex fWHR no presenta dimorfisme sexual. És a dir, els homes amb un índex fWHR més alt —cares més amples en relació amb l’altura— no tenen més descendència (èxit reproductiu) ni manifesten més comportaments violents. La presència d’un marcat dimorfisme per aquest tret indicaria que els homes amb cares més amples s’han seleccionat favorablement al llarg de l’evolució humana moderna, les dones els preferirien com a parella i tindrien més fitness. «Amb el nostre estudi demostrem que això no ha estat així i que la forma de la cara no és un predictor del comportament», conclou Esparza.
 
 
Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir als rss de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al butlleti de la universitat de barcelona
Membre de: Dos Campus d'Excel·lència Internacional logo del leru - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona