Un estudi avalua lʼestat de salut de la població immigrant al barri del Raval

 

Tal com explica la professora Esther Esteban, experta en estudis de diversitat humana, «el treball vol identificar factors de risc entre les variables demogràfiques dels immigrants (edat, sexe, país dʼorigen, etc.) que puguin ajudar a descriure el seu estat de salut i siguin útils per a iniciatives futures en lʼàmbit de lʼassistència sanitària». El barri del Raval, amb un alt percentatge de població immigrant, és lʼàrea urbana de referència dʼaquesta recerca. Segons Albert Grau, metge de família al CAP Raval Nord, «la idea de lʼestudi era poder incloure-hi els immigrants que eren visitats per primer cop al CAP, que és el primer nivell dʼassistència sanitària al barri».

 

Els experts analitzen la incidència i els factors de risc en cinc patologies infeccioses (hepatitis B i C, sida, sífilis i tuberculosi) en població immigrant procedent de països de renda baixa, en concret els països més representats a la mostra són el Pakistan, lʼEquador, les Filipines, el Marroc, Colòmbia, Bolívia, lʼArgentina, Bangladesh, Perú i la República Dominicana, entre dʼaltres. Tal com explica la metgessa de família Olga Hladun, «són malalties sense fronteres, es troben arreu el món, i algunes dʼelles són més prevalents als països dʼorigen dels immigrants (per exemple, la tuberculosi). El fet de no tractar-les adequadament genera un cost elevat, no només als pacients, sinó també a escala social i sanitària (despeses de medicació, dies dʼhospitalització, etc.)».

 

 

 

 

Segons lʼestudi, els valors de la tuberculosi, tot i no ser alarmants, no disminueixen a mesura que fa més anys que els immigrants resideixen al país. Ben al contrari, els valors augmenten, tant en els casos de tuberculosi activa (infecciosa) com latent (asimptomàtica i no contagiosa). Tot apunta que el progrés dʼaquesta malaltia, molt lligada a lʼestatus socioeconòmic, indicaria que les condicions de vida general (qualitat dels habitatges, nombre de persones vivint en un sol habitatge, etc.) no acaben de millorar en el col·lectiu immigrant dʼaquest barri. Segons els experts, caldria insistir en la vigilància epidemiològica de la tuberculosi, i sempre independentment al temps de residència dels immigrants al país.

 

En el cas de lʼhepatitis C, els autors suggereixen fer un estudi diagnòstic de la patologia en tots els pacients en què sʼhagin detectat nivells alts de transaminases. Lʼestudi també assenyala els símptomes gastrointestinals com a possible factor de predicció de risc de casos dʼhepatitis B. Pel que fa a la incidència de sida, els experts detallen que les dades obtingudes no són gaire representatives perquè, històricament, els pacients afectats són tractats a la Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional Drassanes.

 

 

Els experts també assenyalen que el grau dʼús dels recursos sanitaris de la població immigrant és similar al de la població local. «Els immigrants no fan un sobreús de la sanitat pública —remarca Albert Grau—, tot i que lʼaccés al sistema de salut és molt més fàcil aquí que als seus països dʼorigen. En general, els immigrants que arriben a les nostres ciutats solen tenir un bon estat de salut en comparació a la població dels seus països dʼorigen».

 

Lʼestudi publicat a Journal of Travel Medicine aporta noves eines per facilitar la presa de decisions dels agents de salut pública i podria extrapolar-se a barris de perfil poblacional similar en ciutats dʼarreu el món. Més enllà de la diagnosi sobre lʼestat de salut del col·lectiu immigrant en una ciutat europea, el treball investigador vol fer un èmfasi especial en el valor de lʼassistència primària com a agent de prevenció sanitària. Seria convenient, a més, oferir una millor informació als metges que donen assistència a determinats col·lectius, i vetllar per no reduir els recursos econòmics destinats a la sanitat pública del país, alerten els experts.