Un estudi de la UB revela que la cura parental afecta el desenvolupament embrionari en un peix dʼaigua dolça

La bavosa de riu (Salaria fluviatilis) és un peix dʼaigua dolça de caràcter territorial, amb poca capacitat natatòria i que està especialment amenaçat en lʼàmbit mediterrani per la pèrdua dʼhàbitat (extracció dʼàrids en rius, contaminació fluvial, etc.). En la bavosa de riu, com en moltes altres espècies de peixos, lʼestratègia de tenir cura dels ous (cura parental) la fa el mascle, que és qui fecunda la posta de la femella.

 

Tal com explica la professora Dolors Vinyoles, «la cura parental és una estratègia reproductiva estesa en diversos grups de peixos, especialment dʼaigua dolça, que té beneficis clars però exigeix una gran inversió dʼenergia». «Des de fa temps —continua lʼexperta—, se sap que aquesta activitat afavoreix les possibilitats de supervivència de la descendència. El que no sʼhavia descrit fins ara és que aquesta estratègia també tingués un efecte directe sobre lʼembriologia de les larves, tal com descriu el nostre article».

 

 

Segons lʼexperta Noëlle Fabre, primera autora dʼaquest estudi, basat en la seva tesi doctoral, «un dels aspectes més interessants de la bavosa de riu és el comportament parental del mascle». Quan arriba lʼèpoca reproductiva (maig o juny), el mascle escull una pedra, que li serveix de niu, i atreu les femelles, les quals deixen la posta adherida sobre la pedra. «El mascle fecunda i cuida la posta de diferents femelles: vigila i defensa els ous davant dels depredadors, neteja el niu de brossa i sediments, i ventila els ous mitjançant lʼagitació de les aletes pectorals per tal que hi hagi prou oxigenació», explica la investigadora.

 

«També és probable —continua Noëlle Fabre— que el mascle secreti substàncies antimicrobianes per protegir els ous, tal com sʼha constatat en el gallet o bavosa de bassa  (S. pavo), una espècie marina filogenèticament molt propera a la bavosa de riu».

 

En lʼestudi, lʼequip investigador de la UB ha dissenyat un protocol experimental per esbrinar si la presència dels progenitors influeix en el desenvolupament embrionari (seqüència ontogènica) i en les estructures de lʼembrió. Per això, van estudiar diferents paràmetres de les postes de bavosa de riu en aquaris on hi havia la presència dels pares (mascle i femella) i en dʼaltres sense cap progenitor. «És important incloure també la femella en aquests protocols», explica Dolors Vinyoles. «Sabem que la cura parental lʼexerceix el mascle, però sense lʼestímul de la femella, el comportament reproductiu del mascle quedaria modificat i és possible que això afectés la cura parental. A més, en condicions naturals sempre hi haurà femelles al voltant dels nius custodiats pels mascles».

 

Segons els resultats, la seqüència de desenvolupament en embrions desenvolupats en presència i en absència dels progenitors és idèntica. Ara bé, les larves de postes que es desenvolupen amb els progenitors presenten una alçada cefàlica més petita que les que es desenvolupen sense la cura parental. A més, el volum del sac vitel·lí de les larves amb cura parental és més elevat.

 

«Des de lʼeclosió de lʼou, i fins que la larva nascuda sʼalimenta pel seu compte, la nutrició depèn del sac vitel·lí», recorda Dolors Vinyoles. «Tot apunta que les larves dʼous desenvolupats amb els pares tindrien un reservori més gran i, en conseqüència, més possibilitats de superar una fase que és crítica per a la seva supervivència». Segons lʼequip de la UB, el mascle podria tenir un efecte hormonal sobre els ous de manera que podria contribuir a optimitzar al màxim lʼabsorció del sac vitel·lí durant el desenvolupament embrionari, i així incrementar les probabilitats de sobreviure.

 

 

Tot i els beneficis clars, la cura parental també té inconvenients: el mascle ha de custodiar i defensar permanentment el niu, fet que redueix les seves oportunitats dʼalimentar-se i que suposa un deteriorament de la seva condició física. «Això comporta certa taxa de canibalisme filial —apunta Noëlle Fabre—, és a dir, el mascle consumeix alguns ous de la seva pròpia posta». Aquest és, malgrat tot, un inconvenient relatiu ja que consumint una part dels ous el mascle compensa la pèrdua de condició física i augmenta les possibilitats de completar el cicle de cura parental, segons un estudi anterior de Dolors Vinyoles. «La supervivència del mascle és vital; sense ell no sobreviu la posta», remarca lʼautora.

 

Aquest treball de recerca sʼha dut a terme amb la col·laboració dels equipaments de lʼestabulari humit —dirigit pel Dr. Jordi Guinea i ubicat a la Facultat de Biologia— que està integrat als Centres Científics i Tecnològics de la UB (CCiTUB). Lʼestudi té una vessant significativa dirigida a millorar la conservació i la possible elaboració del pla de conservació dʼaquesta espècie a Catalunya i Espanya. Es pot substituir la cura parental del mascle i evitar, doncs, els costos associats al seu desgast físic i el canibalisme filial?

 

Segons els resultats de la recerca, no es pot prescindir de la presència del mascle (malgrat haver obtingut amb èxit larves dʼaquesta espècie al laboratori i en absència dels pares). Queda per veure com pot influir la presència dels progenitors en la determinació sexual de la prole i en lʼèxit de supervivència de les larves. Tal com explica lʼequip de la UB, «aquest és un estudi centrat en una espècie amenaçada. Per tant, tots els nous coneixements que es puguin aplicar per potenciar la cria en captivitat seran un pas endavant per a la recuperació de les poblacions».