Descrita una nova via de senyalització del cervell que regula el control del pes corporal

El nou article descriu per primer cop el mecanisme molecular que regula el metabolisme dels lípids en el fetge des de senyals cerebrals
El nou article descriu per primer cop el mecanisme molecular que regula el metabolisme dels lípids en el fetge des de senyals cerebrals
Recerca
(24/07/2017)

Les hormones tiroidals regulen la síntesi de lípids al fetge mitjançant una via coordinada per lʼhipotàlem en el cervell, segons remarca un article publicat a la revista Cell Metabolism en el qual participen els investigadors Francesc Villarroya i Joan Villarroya, de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB). La nova recerca descriu per primer cop el mecanisme molecular que regula el metabolisme dels lípids en el fetge des de senyals cerebrals i obre nous horitzons al disseny de teràpies contra lʼobesitat i altres malalties metabòliques.

El nou article descriu per primer cop el mecanisme molecular que regula el metabolisme dels lípids en el fetge des de senyals cerebrals
El nou article descriu per primer cop el mecanisme molecular que regula el metabolisme dels lípids en el fetge des de senyals cerebrals
Recerca
24/07/2017

Les hormones tiroidals regulen la síntesi de lípids al fetge mitjançant una via coordinada per lʼhipotàlem en el cervell, segons remarca un article publicat a la revista Cell Metabolism en el qual participen els investigadors Francesc Villarroya i Joan Villarroya, de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB). La nova recerca descriu per primer cop el mecanisme molecular que regula el metabolisme dels lípids en el fetge des de senyals cerebrals i obre nous horitzons al disseny de teràpies contra lʼobesitat i altres malalties metabòliques.

 

Perdre pes sense menjar menys

El treball, liderat per Miguel López, Noelia Martínez i Patricia Seoane, del Grup de Recerca NeurObesidad de la Universitat de Santiago de Compostel·la, analitza els mecanismes d'acció de les hormones tiroidals en el cervell en ratolins modificats genèticament. En concret, són ratolins que no expressen la proteïna cinasa activada per AMP (AMPK) en les neurones de lʼhipotàlem. Aquesta proteïna, que participa en les primeres etapes de producció de lípids, és altament sensible als canvis en el metabolisme energètic de les cèl·lules. Segons els resultats, aquests ratolins tenien un pes corporal inferior —en comparació amb el grup de  ratolins de control— sense reduir la ingesta dʼaliments.

Tal com explica el catedràtic Francesc Villarroya, que és membre del CIBER de Fisiopatologia de lʼObesitat i la Nutrició (CIBERobn) de lʼInstitut de Salut Carlos III, «des de fa temps, se sabia que les hormones tiroidals activaven la síntesi de greixos al fetge. Això semblava bastant incomprensible, ja que les hormones tiroidals tenen una acció general de cremar substrats metabòlics, no dʼaugmentar-ne la síntesi». El nou treball constata per primer cop que aquesta síntesi de greixos —destinats a ser cremats en el teixit adipós marró— és el resultat dʼuna acció coordinada des de lʼhipotàlem, una àrea del cervell que regula lʼestat dʼenergia a tot el cos.

Les hormones tiroidals actuen en lʼhipotàlem modulant diverses vies moleculars, la més important de les quals està regulada per la proteïna AMPK. En lʼestudi, lʼequip científic ha constatat que les hormones tiroidals són capaces dʼinhibir la funció de la proteïna AMPK en una població específica de neurones hipotalàmiques, un fet que acaba activant dues rutes moleculars reguladores de la funció del fetge i del greix marró. Els experts de la UB, integrats en el Grup de Recerca de Genètica i Biologia Molecular de Proteïnes Mitocondrials i Patologies Associades, han participat activament en la identificació i caracterització dels processos d'activació del teixit adipós marró en resposta a l'acció cerebral de les hormones tiroidals.

 
Noves vies al disseny de futures teràpies

Les hormones tiroidals també poden actuar de manera directa en els teixits, sense passar pel cervell. La nova recerca podria obrir vies futures per al tractament de malalties metabòliques com ara lʼobesitat. En concret, la nova via cerebral de coordinació entre el fetge i el teixit adipós marró podria ser activada farmacològicament amb anàlegs o molècules i sense incidir en els efectes perifèrics.

«A priori, les propietats de les hormones tiroidals —potenciar la despesa energètica i produir calor corporal a partir dels greixos o termogènesi— són de gran interès per tractar l'obesitat», detalla Francesc Villarroya. «No obstant això, no es pot augmentar els nivells d'hormones tiroidals amb finalitats terapèutiques. És cert que aprimen però tenen molts efectes secundaris que cal vigilar».

Identificar eines per modular els principals senyals mediadors de l'acció cerebral de les hormones tiroidals, i potenciar la despesa energètica evitant possibles efectes adversos són algunes de les opcions que caldrà investigar arran de la nova descoberta. En el futur, també es podrien explorar  noves estratègies de modulació farmacològica sobre patologies que cursen amb acumulació de greixos al fetge (esteatosi hepàtica).

En aquest treball interdisciplinari cal destacar la participació de la xarxa dʼexcel·lència de Plasticitat adiposa i les seves patologies (Adipoplast), del Ministeri dʼEconomia, Indústria i  Competitivitat (MINECO), dirigida pel catedràtic Francesc Villarroya i nucli aglutinador de molts equips signants del nou article.