«I la biblioteca que hi havia a Santa Caterina, la podien consultar les dones?». Aquesta va ser la primera pregunta de la visita a l’Edifici Històric de la Universitat i al fons del seu arxiu bibliogràfic. Era la Lyutmila, de Bulgària, qui tenia aquesta curiositat. Està estudiant Filologia ―tant espanyola com catalana― i, com els companys del grup de la visita, s’havia apuntat a una activitat organitzada per Dinamització Lingüística: la castanyada. També hi van assistir alumnes de la terra, els quals eren fàcils de reconèixer per la cara que van fer quan l’especialista en manuscrits ens va explicar que la UB custodia una edició del segle XIV d‘El llibre dels fets de Jaume I.
Un cop a fora de la biblioteca, també hi va haver temps per admirar el Paranimf, asseure’s a les butaques de la Sala de Juntes i comprovar com eren les aules quan es va inaugurar l’edifici. Tot això mentre escoltàvem com la Isabel ―la nostra guia―, en un català proper i entusiasta, relatava la història de la Universitat a la ciutat i algunes particularitats.
El passeig va obrir la gana als estudiants, que havien portat delícies dels seus països. Abans de tastar-les, però, unes castanyeres esperaven el grup al jardí que separa els claustres de l’edifici per tal de repassar el significat de Tots Sants, la tradició de la castanyada i la seva gastronomia. A canvi, els alumnes van detallar què fan a casa seva en aquestes dates.
En Yu ―que estudia Literatura i va començar a estudiar català per poder llegir Pere Calders en la llengua original― ens va explicar que al Japó, les famílies van al cementiri amb espelmes per endur-se els esperits dels avantpassats a casa durant una setmana, i de nou amb espelmes, els guien de tornada a les seves tombes. La Verònica ens va descobrir les tradicions mexicanes: un dia fan un pícnic al cementiri i, l’endemà, paren altars a casa ―amb encens, flors, fotografies dels difunts i el seu menjar preferit com a ofrena. Gràcies a tres sicilianes que estudien Filologia vam saber que els dolços italians per a aquesta festa es preparen amb melmelada i xocolata.
Sense parar d’explicar-nos anècdotes de Tots Sants, vam passar a la part pràctica de tot plegat tastant els dolços d’arreu i regant-los amb música i moscatell. Un final a l’altura d’una tarda de germanor i tradició que paga la pena recordar i il·lustrar. Tant de bo que les imatges sumades a les paraules us acostin als sabors de tardor que vam tastar!
