Ahir tenia una trobada a la Facultat de Biologia. Vaig perdre el bus i estava molt preocupada perquè sempre m’asseguro de no arribar l’última, ja que les altres dues persones no es coneixen. De fet, per a això hi soc jo, una estudiant que més o menys té la mateixa edat que elles, per ajudar-les en el primer moment, perquè l’inici de l’intercanvi sigui fàcil i còmode.  

Mentre pensava tot això, vaig arribar (tard) a la facultat, i la meva sorpresa va ser que les vaig veure des de lluny i semblaven dues amigues xerrant de la vida com si es coneguessin de sempre. I quina il·lusió em va fer! Ens vam saludar i ens vam asseure en una d’aquelles taules de pícnic. Vam fer una presentació molt curta i vam parlar de com ens agradaria fer les trobades, on i quan. L’Anna ens va dir que no tenia gaire nivell d’alemany, però que l’any que ve volia anar a estudiar a Alemanya i volia fer el primer contacte amb la llengua així, amb una alemanya. En canvi, la Frederika, fa 2 anys que viu a Barcelona i el seu català és increïble, però es vol treure el B2 i ha de practicar, tant l’oral com l’escrit.   

Totes dues estudien en aquesta facultat, per això que els serà perfecte tenir un lloc de trobada com aquest. La Frederika li va dir a l’Anna que podien anar a un bar, per exemple, i mentre parlaven en català, anar deixant paraules en alemany, com “ens asseiem en der Tisch», així començarien pel vocabulari bàsic. I l’Anna va dir a la Frederika que, per a la pròxima trobada, portaria una llista de tots els pronoms febles en català, perquè a la Frederika li costen (bé, a qui no?!).   

Realment estan fetes unes autèntiques professores, crec que aquest intercanvi sortirà molt bé… 

Maria Ortega, becària d’Acollida