― Què…, en fem una altra? Quina cançó us agradaria escoltar, una altra del Raimon, del Lluís Llach, del Joan Manuel Serrat, la Maria del Mar Bonet, l’Ovidi Montllor?

El dimecres 6 de febrer, els estudiants del curs intensiu de nivell bàsic de català es van submergir en les lletres de les cançons més populars de la NovaCançó. El viatge va començar a l’entrada de l’Edifici Històric. Ens vam dividir per grups i mentre anàvem aprenent què significa «estaca», «identitat», «silenci», «vent», «llibertat», cada un de nosaltres ho traduïa a la seva llengua. Així, entre tots vam aconseguir traduir els símbols que després apareixerien a les cançons, i vam crear un mapa multilingüe ben interessant.

Un cop obert el camí cap ala Nova Cançó, el cantautor Jordi Montañez ens estava esperant amb la seva guitarra i la veu a punt per començar el taller-concert. Vam gaudir d’una magnífica introducció ala Nova Cançó: context històric, situació de la llengua catalana a les acaballes del franquisme, temes principals de protesta vinculats amb la reivindicació de la identitat catalana i la representació d’un poble en lluita per la llibertat, etc.

Després de fer-nos conèixer una mica el paisatge cultural dels Països Catalans, el Jordi Montañez va agafar la guitarra i ens va oferir un concert amb les cançons més conegudes. L’estaca, Diguem no, Ara que tinc vint anys, Què volen aquesta gent, són exemples de les lletres que vam llegir i interpretar, i fins i tot cantar. Sí, sí, cantar! Vam desar la vergonya a la butxaca i vam crear un autèntic ambient de concert.

Però això no és tot. El Jordi ens va explicar que avui en dia hi ha alguns cantautors i cantautores que han recuperat la tradició de la Nova Cançó, i ens va mostrar com la  «cançó protesta» està ben viva als nostres dies. Així és que va tornar a agafar la guitarra i ens va regalar un parell de temes propis.

Per acabar el taller-concert, el Jordi va demanar si algú en podia aportar algun exemple similar de la seva cultura, i llavors van sorgir el que popularment s’anomenen les «adelitas»: cançons que reivindiquen el paper crucial de les dones que participaven enla Revolució mexicana. Així vam posar punt final a una tarda ben reivindicativa.

― Què…, en cantem una altra?

Aquí teniu les altres fotos de l’activitat.