El passat diumenge, 18 de maig, vam anar a Collserola, tal com estava programat en les activitats de la Borsa d’intercanvi lingüístic.
Vam quedar a les 11 h a la plaça de Catalunya, una mica tard per anar d’excursió, però volíem que vingués tot tipus de públic, fins i tot aquells qui el dia anterior no es van poder resistir a sortir de nit per Barcelona! 😉
Un cop ens vam trobar tot el grup, uns quinze estudiants de nacionalitats diferents (dues noies alemanyes, tres catalans, dos madrilenys, una noia peruana, un noi del Brasil, una noia mexicana…), vam agafar els ferrocarrils en direcció al baixador de Vallvidrera, on hi ha el punt d’informació del parc natural de Collserola.
Durant el trajecte vam fer la primera activitat. Cadascú havia de trobar les persones del grup que: parlessin més de tres idiomes, tinguessin una mascota, anessin normalment amb bicicleta… D’aquesta manera, quan vam arribar al peu de Collserola, tot el grup va presentar els companys. Curiosament, vam descobrir que a tothom li agradava cantar, si més no, sota l’aigua de la dutxa…!
Un cop presentats, l’Elisenda, la guia del grup, ens va fer les primeres explicacions sobre el medi de Collserola. Durant l’excursió vam anar descobrint les característiques d’un parc natural, els ambients que té Collserola, els seus estrats, la vegetació mediterrània…
A més d’aquestes interessants explicacions, durant la caminada van anar passant coses estranyes… De cop i volta, una de les dinamitzadores picava de mans sense sentit, a una altra noia li van esquitxar els pantalons aparentment sense voler, hi havia algú que no parava d’enganxar gomets als companys, la guia es va capficar en l’expressió «posar-se les botes» i no parava de repetir-la… Al final del recorregut vam descobrir que aquestes eren algunes de les missions secretes que cada un de nosaltres havia de complir! Com vam riure!
Vam finalitzar l’activitat programada passades les quatre de la tarda, després de més de tres hores d’excursió. Però, abans d’agafar el tren cap a Barcelona, alguns del grup van trobar temps per anar a fer una volta pel pantà de Vallvidrera; la resta vam tornar, un pèl esgotats, cap a la ciutat. Va ser un dia d’allò més complet!
Aquí podeu veure més fotos de la jornada
Gorai, becària de la Xarxa de Dinamització Lingüística