Ens vam trobar com per casualitat, perquè no coneixíem cap estudiant, però a poc a poc, gairebé sense adonar-nos-en, ens vam anar reunint. La font, el punt de trobada, estava encerclada per tanques, i després d’una passejada per la plaça vam decidir que era millor observar-ho tot des de l’ombra. Sí, 10 d’octubre i l’estiu semblava que no volia marxar.

L’Svenja, la Juliette, la Angelica i la Fàtima, però també l’Alexandra i la Riansares, sense saber com, segurament atretes pel nostre aspecte dinamitzador, van acabar fent rotllana amb nosaltres. Les primeres paraules van ser per a les presentacions, i amb un no res ja estàvem jugant a dir els noms dels altres per ordre, i afegint el nostre a la llista. Va ser quan la Glòria va demostrar tenir una memòria envejable.

Després vam descobrir les companyes d’ADE, tres noies catalanes molt interessades a practicar idiomes. Mentrestant l’Esther ens ensenyava què és un Casal de Joves i quines activitats s’hi fan, quins tallers i quines col·laboracions tenen. Però l’espectacle estava a punt de començar, no podíem perdre temps, i de seguida vam estar asseguts en caixes reciclades i palets decorats.

La dansa va ser el primer plat del dia. Els ballarins de Dimpro es movien al so de la música, tot jugant amb la sorra que s’aixecava amb les seves passes. Es llençaven a terra i s’aixecaven com marionetes mogudes per fils invisibles. A l’acabar, l’Eduard Gener va començar a tocar l’òrgan elèctric trencant el sons a ritme de jazz i de blues. Cantant en anglès i en català va fer somriure més d’un entre el públic.

Ja començava a venir la gana, i després d’un crit a les bonances de la tapa alguns van decidir donar suport al vermut. Un reguitzell de petits tasts i una beguda a la barraca de Les Corts ens van donar forces per sentir el Cor Jove 13Veus. I així, sota els tendals, que ens oferien la fresqueta que el sol no ens permetia, amb les cançons del Cor Jove i amb la companyia dels estudiants, vam celebrar les festes de Les Corts.