Hem rebut un d’aquells missatges que emocionen, que donen energia per tota una setmana i que per això ve de gust compartir. No necessitem donar sentit a la nostra feina perquè ja creiem que en té -i molt!- però opinions com aquestes fan que la seguim fent encara amb més il·lusió i amb ganes de millorar-la. És per això, que un diumenge a la nit el blog d’acollida lingüística de la UB està actiu: hi ha coses que poden esperar però que no cal que esperin.
Comencem bé la setmana! Moltes gràcies, Dídac!
“Hola a tothom! Sóc el Dídac, de Barberà del Vallès, i faig 3r de Filologia Romànica a la UB. I així com estic a 3r de carrera, aquest és el meu 3r any a la Borsa d’Intercanvi Lingüístic. Per als qui encara no us hi hàgiu apuntat, aviso, correu!
Com a agraïment a la fantàstica feina que la Borsa duu a terme, he volgut relatar la meva experiència d’intercanvis lingüístics. I és que la Borsa d’Intercanvi m’ha canviat la vida. Sí sí, sense cap mena d’exageració, les persones que hi he conegut, dinamitzadors i alumnes, m’han fet tal i com sóc ara. Tot just vaig entrar a 1r, em vaig apuntar a la Borsa amb l’objectiu, principalment, de practicar llengües. Tot i així, no em podia imaginar la quantitat de “bon rotllo” que m’hi trobaria. Les activitats es van anar seguint: castanyada, fira de Santa Llúcia, sopars, visita a Lleida, calçotada a Valls, etc. I mentrestant, les trobades es van convertir en un gresol de persones fantàstiques i súper especials amb ganes d’esprémer totes les oportunitats, el seu Erasmus, la borsa, les persones, Catalunya… la vida! I així es va crear un grup ben heterogeni d’italians, polonesos, catalans, mexicans, portuguesos, balears, francesos, etc. que vam passar a fer iniciatives pel nostre compte, com organitzar mensualment sopars de tot el món o llogar cotxes per anar a la setmana medieval de Montblanc, entre d’altres coses. L’afinitat, l’empenta i les ganes d’aprendre ens unien. Això no obstant, el temps va passar, i els seus Erasmus van anar acabant. Però això no va suposar, de cap manera, la fi de les nostres relacions! Un amic portuguès que vam fer a la borsa, en tornar a Portugal, on jo marxava d’Erasmus el 2010-2011, li va parlar de mi a la seva millor amiga d’allà, que buscava gent amb qui compartir casa al centre de Lisboa, i així va ser com, mes i mig abans de marxar jo d’Erasmus, ja tenia casa a Lisboa amb una gent inadjectivable, entre els quals s’hi trobava, és clar, ell, el Pedro. Màgia torna a ser la paraula! Com a picada d’ullet als dinamitzadors, cal dir que a Lisboa la Borsa d’Intercanvi no fa activitats per a tots, sinó que es limita a parelles lingüístiques. Gran feina i organització la dels nostres! I no cal dir, suposo, que en tornar enguany a la UB, la primera cosa que vaig fer va ser tornar-me a inscriure-hi. Ahir dissabte vam anar a fer una passejada a Collserola, i vam assistir tots plegats al nou inici prometedor d’un altre grup alegre i dinàmic, i en acabar l’activitat ens vam anar un bon grapat amb l’Elisenda al Correllengua de Cerdanyola del Vallès, on l’associació La Martineta ens va mostrar la seva feina i ens va deixar ballar amb el gat mesquer i vestits de diables. Imagineu els somriures i riallades d’un bengalí, d’un birmà o d’una brasilera saltant amb petards i forques i ballant ska valencià! No tenia preu!
I així, entre riures, llengües, fotografies i connexions, es va creant, gràcies a l’excel•lent feina dels dinamitzadors de la Borsa (i a la nostra energia també, és clar!), un nou grup alegre, somrient i prometedor.
I tu, a què esperes per apuntar-t’hi? 😉
