Crònica: l’aigua per la Barcelona postmedieval

La interacció entre el medi natural i l’urbà sempre ha estat present a Barcelona. La gestió dels recursos hídrics han sigut de vital importància per desenvolupar les activitats econòmiques al llarg dels segles, en especial a les ciutats mediterrànies on el clima es caracteritza per una escassetat d’aigua —i una abundància en moments puntuals. Això va ser un repte per Barcelona ja que podia fer-la menys competitiva en el mercat internacional, en comparació amb les ciutats del nord d’Europa, amb menys condicionants hídrics. Així doncs, donant importància als elements naturals en relació amb el desenvolupament i la industrialització precapitalista començava en Mariano l’explicació de la ruta.

El punt de trobada era a l’Arc de Triomf, i quan va arribar ja hi érem gairebé tots. El lloc de trobada no era pas arbitrari, ja que a uns quatre metres sota els nostres peus hi havia les restes del Rec Comtal, el canal de subministrament d’aigua a la ciutat, amb inici a Montcada, i que va estar en funcionament durant gairebé un mil·lenni.

Inici de la ruta a l'Arc del Triomf

Inici de la ruta a l’Arc del Triomf

La ruta ens va portar per carrerons amb noms relacionats amb l’aigua, com ara el carrer del Rec Comtal o el carrer de les Basses de Sant Pere, que amaguen una relació directa amb la canalització i la preservació de l’aigua. Així doncs, l’empremta de l’aigua a la ciutat no només es percep en la canalització, sinó que aquesta va configurar l’urbanisme de la Barcelona postmedieval, segons els diferents sectors productius i l’aprofitament que feien de l’aigua.

El recorregut va seguir l’organització per sectors productius: va començar per la zona industrial, amb l’aprofitament energètic i productiu de l’aigua, i les diferents activitats de les classes menestrals; i va acabar per la zona comercial i marinera de la ciutat.

Una ruta molt interesant que va deixar impressionats a la majoria de participants amb la visió d’una Barcelona insalubre i escassa d’aigua potable, difícil d’imaginar quan actualment el consum és aproximadament d’uns 100 l d’aigua per persona i dia a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Vam recórrer carrers i places fins arribar al Born i d’allà, tot observant les cases de l’època i les reformes que patiren per la massificació de la ciutat en el segle xviii, vam acabar a l’alçada de Via Laietana.

Una passejada històrica i diferent que va deixar a tothom captivat, i que ens va obsequiar amb una perspectiva de la ciutat ben diferent de l’actual. Una molt bona manera de veure’n l’evolució.

Raquel i Alba, becàries de la Xarxa de Dinamització Lingüística

Podeu veure més fotos de l’activitat al Facebook de la Xarxa de Dinamització Lingüística.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.