La interacció entre el medi natural i l’urbà sempre ha estat present a Barcelona. La gestió dels recursos hídrics han sigut de vital importància per desenvolupar les activitats econòmiques al llarg dels segles, en especial a les ciutats mediterrànies on el clima es caracteritza per una escassetat d’aigua —i una abundància en moments puntuals. Això va ser un repte per Barcelona ja que podia fer-la menys competitiva en el mercat internacional, en comparació amb les ciutats del nord d’Europa, amb menys condicionants hídrics. Així doncs, donant importància als elements naturals en relació amb el desenvolupament i la industrialització precapitalista començava en Mariano l’explicació de la ruta.
El punt de trobada era a l’Arc de Triomf, i quan va arribar ja hi érem gairebé tots. El lloc de trobada no era pas arbitrari, ja que a uns quatre metres sota els nostres peus hi havia les restes del Rec Comtal, el canal de subministrament d’aigua a la ciutat, amb inici a Montcada, i que va estar en funcionament durant gairebé un mil·lenni.
La ruta ens va portar per carrerons amb noms relacionats amb l’aigua, com ara el carrer del Rec Comtal o el carrer de les Basses de Sant Pere, que amaguen una relació directa amb la canalització i la preservació de l’aigua. Així doncs, l’empremta de l’aigua a la ciutat no només es percep en la canalització, sinó que aquesta va configurar l’urbanisme de la Barcelona postmedieval, segons els diferents sectors productius i l’aprofitament que feien de l’aigua.
El recorregut va seguir l’organització per sectors productius: va començar per la zona industrial, amb l’aprofitament energètic i productiu de l’aigua, i les diferents activitats de les classes menestrals; i va acabar per la zona comercial i marinera de la ciutat.
Una ruta molt interesant que va deixar impressionats a la majoria de participants amb la visió d’una Barcelona insalubre i escassa d’aigua potable, difícil d’imaginar quan actualment el consum és aproximadament d’uns 100 l d’aigua per persona i dia a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Vam recórrer carrers i places fins arribar al Born i d’allà, tot observant les cases de l’època i les reformes que patiren per la massificació de la ciutat en el segle xviii, vam acabar a l’alçada de Via Laietana.
Una passejada històrica i diferent que va deixar a tothom captivat, i que ens va obsequiar amb una perspectiva de la ciutat ben diferent de l’actual. Una molt bona manera de veure’n l’evolució.
Raquel i Alba, becàries de la Xarxa de Dinamització Lingüística
Podeu veure més fotos de l’activitat al Facebook de la Xarxa de Dinamització Lingüística.