Una d’història

Al barri de la Barceloneta, en un terreny guanyat al mar, a tocar de l’antiga illa de Maians i en una de les zones més visitades i revisitades de la ciutat, hi tenim el Museu d’Història de Catalunya. Un museu… d’història?! En coneixeu cap més? El món és molt gran i, de fet, de museus d’història n’hi ha, però potser més aviat museus sobre fets històrics, sobre etapes de la història, sobre la història que no es vol oblidar… Per anomenar-ne alguns, el Museu de la Segona Guerra Mundial de Gdansk, el Museu de l’Ocupació de Riga, els museus de l’Holocaust que hi ha arreu del món, museus de la guerra… Però un museu que narri la història d’un territori que s’erigeix en nació sense estat, nacionalitat històrica, o com el vulgueu anomenar, potser ja no és tan habitual. Les nacions no tenen la necessitat de reivindicar la seva història: ningú la posa en dubte. Però, és clar, quan són estats nació. I, de fet, amb això ja som al cap del carrer: reivindicació és, en bona part, la paraula que explica el Museu d’Història de Catalunya.

Però, en tot cas, aquesta interpretació no és el que ens interessava de la visita, sinó conèixer més de prop el passat d’aquest racó de món (anomeneu-lo com vulgueu); i això vam fer. El patrimoni del Museu abasta molts segles d’història, però nosaltres ens vam centrar sobretot en l’edat mitjana i en el segle XX. De fet, la nostra visita era necessàriament un tast, perquè només teníem una hora i mitja. L’edat mitjana és, segurament, l’època llegendària per excel·lència de Catalunya i d’Europa en general: uns segles en què es començava a forjar el que és avui dia Europa (un primer esbós, si més no), i d’on han pouat moltes historiografies nacionals del Vell Continent. La catalana, també. És l’origen (i ja sabem tots que els orígens sempre tenen un punt de mític i llegendari). I el segle XX és la història recent, la que encara cueja i que, en molts casos, és un record ingrat per a les societats europees actuals. En el cas català, l’edat mitjana va ser una època d’esplendor, i el segle XX, malgrat el brutal parèntesi, també.

Sigui com sigui, una visita interessant, per tornar-hi. Ah, i per qui vulgui fer la visita des de casa, en la prèvia vam parlar de llibres d’història. Això sí, per quan tingueu el B2… Bona lectura!