Qualitat Ecològica dels Rius de la Província de Barcelona

En aquest apartat es presenten els resultats de l’estudi de 2018 i 2019 de les característiques fisicoquímiques de l'aigua dels rius de la província de Barcelona, tant el que es troben dintre de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona com la resta de punts estudiats per compte propi o de forma coordinada amb l’ACA. Cadascun dels compostos o de les característiques de l'aigua pot suposar un tipus risc per la vida aquàtica quan arriba a uns determinats valors i en aquest informe s'interpretaran els resultats obtinguts segons el grau de risc de mineralització (conductivitat, clorurs i sulfats), risc de toxicitat per substàncies nitrogenades (amoni i nitrits) i risc d'eutrofització (nitrats i fosfats).

Els valors dels principals indicadors fisicoquímics es mostraran de forma gràfica sobre el mapa de situació dels trams d’estudi a la primavera, que ens servirà per tenir una visió acurada dels problemes de contaminació que podem haver causat els humans i si la qualitat biològica pot estar afectada per un dèficit de qualitat fisicoquímica.

Seleccioni un element del menú superior per veure el mapa i la interpretació dels resultats.

Símbol	valor de l'IHF	Interpretació
	> 60	Hàbitat ben constituït. Excel·lent per al desenvolupament de les comunitats de macroinvertebrats. S'hi poden aplicar índexs biològics sense restriccions.
	60 - 40	Hàbitat que pot suportar una bona comunitat macroinvertebrada però en la qual, per causes naturals (per exemple, riuades) o antròpiques, alguns elements no estan ben representats. Els índexs biològics no haurien de ser baixos, però no es descarta algun efecte en ells.
	< 40	Hàbitat empobrit. Possibilitat d'obtenir valors baixos dels índexs biològics per problemes amb l'hàbitat i no pas amb la qualitat de l'aigua. La interpretació de les dades biològiques s'ha de fer amb precaució.
	-	Sense dades

L’anàlisi de hàbitat fluvial serveix per saber si en el tram estudiat hi ha suficient heterogeneïtat com per sustentar una comunitat diversa de macroinvertebrats. És una dada important que cal conèixer abans de fer una valoració de la qualitat biològica de l’aigua del riu, ja que si el punt d’estudi té poca diversitat d’hàbitats, els índexs biològics podrien subestimar la qualitat de l’aigua.

Dit això, pel que fa a les dades observades dels mostrejos de la primavera del 2018, a la majoria de punts estudiats l’hàbitat fluvial era prou heterogeni com perquè la comunitat de macroinvertebrats pugui desenvolupar-se sense restriccions i, per tant, permet fer una interpretació dels resultats de la qualitat ecològica amb índexs biològics. No obstant això, també s’han trobat 15 punts amb valors de l’IHF entre 40 i 59, és a dir, que ja presenten algunes limitacions d’hàbitat, com per exemple alteracions de la llera causades per impactes antròpics, com en el riu Mogent (B04), on la llera del riu és quasi completament homogènia pel que fa a substrats, profunditat o velocitat de l’aigua. Sigui com sigui, si en algun d’aquests mostrejos s’observa que la qualitat biològica no arriba a una molt bona qualitat, podria tenir relació amb la falta de diversitat d’hàbitats i no amb la qualitat de l’aigua. Cal dir, però, que els rius en els que es donen alternacions antròpiques de l’hàbitat fluvial es solen trobar a les zones més properes a àrees urbanes o industrials i és on, normalment, l’aigua dels rius sol tenir una qualitat més baixa (en quant a valors del IBMWP). A més, d’aquests punts amb un IHF mediocre, un punt es troba dins de XNP, el torrent de RIudeboix (B29), però la resta de punts de la XNP es troben en bon estat. D’altra banda, només en un dels punts s’hi va determinar una puntuació de l’IHF inferior a 40, que és el llindar on es consideraria que l’hàbitat està molt empobrit, i va ser al punt del riu Llobregat a Molins de Rei, sota el pont de la N-II (L90). Pel que fa a les dades de l’estiu del 2018 (veure taula de resultats dels índexs biològics) trobem que només la riera de Pineda (Pi01) presenta valors mediocres (de 40-59) de l’IHF, és a dir, l’hàbitat pot suportar una bona comunitat macroinvertebrada però alguns elements no estan ben representats degut a la falta de cabal circulant. En aquest cas concret podem dir que, tot i tractar-se d’un riu temporal, la riera de Pineda pateix impactes antròpics, en concret, extraccions d’aigua no regulades que estarien alterant també aquest hàbitat aquàtic.

Respecte a les dades de la primavera del 2019, tots els punts estudiats presenten valors de l’IHF superiors al 60 i, per tant, l’hàbitat fluvial es prou heterogeni com perquè la comunitat de macroinvertebrats pugui desenvolupar-se sense restriccions i els índexs biològics permeten una bona interpretació de la qualitat de l'aigua. En canvi, a l'estiu del 2019 (veure taula de resultats dels índexs biològics) s'hi va observer 1 punt amb valors d’IHF per sota de 60, a la capçalera de la Riera Major (Teb1), amb un valor observat és de 55 degut a que hi circulava molt poc cabal (estat aquàtic: Arheric) i, per tant, alguns hàbitats aquàtics no hi eren presents i cal tenir certa cura a l'hora d'interpretar els resultats dels índexs biològics.

Aquesta es la versió web de l'informe CARIMED 2018-2019 (Efectes del Canvi Ambiental en les comunitats d'organismes dels RIus MEDiterranis) que el grup de recerca FEHMlab de la Universitat de Barcelona realitza per a l'Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial, Gerència de Serveis d’Espais Naturals de l'Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals de la Diputació de Barcelona. Aquest és un dels resultats del Conveni per al seguiment del canvi ambiental de la xarxa fluvial de la província de Barcelona. Amb aquests estudis es pot realitzar el seguiment de l'estat ecològic dels rius de la Província de Barcelona, fent un incís especial en l'estudi de la biodiversitat de fauna invertebrada que habita als rius, rieres i torrents que es troben dintre de les àrees protegides de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i si els canvis ambientals globals estan afectant la estructura d'aquests ecosistemes.

L'informe complet en PDF (versió per imprimir) pot descarregar-se al següent link: CARIMED informe 2018-2019

Aquest treball pot ser citat com a:

Fortuño, P.; Bonada, N.; Prat, N.; Acosta R.; Cañedo-Argüelles, M.; Castro, D.; Cid, N.; Fernández, J.; Gutiérrez-Cánovas, C.; Múrria, C.; Soria, M.; Verkaik, I. (2019). Efectes del Canvi Ambiental en les comunitats d’organismes dels RIus MEDiterranis (CARIMED). Informe 2018-2019. Diputació de Barcelona. Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals.  (Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius; 28). 76 pp. Pàgina web: http://www.ub.edu/barcelonarius/web/index.php/informe-2018-2019

Símbol	Estat Aquàtic
	Hyperheic
	Eurheic
	Oligorheic
	Arheic
	Hyporheic
	Edaphic
	Sense dades

Tant a la primavera del 2018 com a la primavera del 2019, la major part de punts estudiats presentaven un estat aquàtic Eurheic (cabal normal) i Oligorheic (cabal baix) i, per tant, els resultats dels índexs biològics d’aquest estudi (IBMWP, ECOSTRIMED) seran vàlids i proporcionaran una correcta informació sobre el seu estat ecològic real. Els únics punts on es va detectar en estat Arheic (basses desconnectades) va ser a riu d’Arenes (B07) durant la primavera de 2018 i en la conca del Foix (F11a) en la primavera del 2019.

Pel que fa a l’estiu del 2018, que només es mosetrejen els punts de la XPN, es van observar 9 punts amb un estat aquàtic Eurheic, 4 en Oligorheic, 3 en Arheic (basses desconnectades), i 2 en Hyporheic o secs. En canvi, a l’estiu del 2019 es van observar 4 punts secs o en estat Hyporheic (sec), 2 en Arheic, 4 amb un estat Oligorheic i 8 Eurheics.