Xavier Lasauca i Cisa
Responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes d’Informació en R+D
Direcció General de Recerca
Generalitat de Catalunya

Open Science Conference 2018 (Back-to-Back Belgium-European Commission) [2018]. Disponible a: <https://ec.europa.eu/research/index.cfm?pg=events&eventcode=67A0F327-DD21-CD2D-F8347DDB5F261A60 [6]>. [Consulta: 30/10/2019]. 

L’informe An analysis of open science policies in Europe, v4 (2019) [7] d'SPARC Europe i DCC, es feia ressò recentment de l’estat actual de les polítiques sobre ciència oberta en els 28 estats membres de la Unió Europea (UE) i en d’altres estats vinculats a l’espai europeu de recerca, com ara Islàndia, Noruega, Sèrbia i Suïssa. En l’informe es constatava que 14 dels 28 estats membres de la UE tenien polítiques estatals relacionades amb la ciència oberta, i també que són cada cop més els estats que n’estableixen estratègies i polítiques actives a favor. 

D’altra banda, el paper de la Unió Europea a l’hora de promoure l’alineament d’aquestes estratègies és fonamental. Per aquest motiu, la Comissió Europea (conjuntament amb el Govern federal belga i els Governs regionals flamenc i való) va organitzar fa uns mesos la jornada Open Science Conference 2018 (Back-to-back Belgium-European Commission) [6]. Atès que les estratègies sobre ciència oberta s’han de desenvolupar de manera coherent tant en l’àmbit estatal i regional com europeu, la conferència pretenia combinar una discussió al voltant de les polítiques belgues en matèria de ciència oberta amb debats relacionats amb l’H2020 Policy Support Facility Mutual Learning Exercise on Open Science. La jornada se subdividia en dos blocs: Open science in Belgium i Open science in Europe.

Open science in Belgium

Durant la primera part de la jornada es va analitzar el model belga de ciència oberta, un model particularment interessant per la seva maduresa, ja que Bèlgica va ser un dels primers estats europeus [8] que va establir polítiques en matèria d'accés obert. Les competències en recerca a Bèlgica estan compartides entre les regions (Valònia-Brussel·les i Flandes, amb competències en universitats, centres de recerca, finançadors i recerca bàsica), i l’Autoritat Federal (que té competència sobre els àmbits de recerca d’interès estatal, com ara l’espai, així com sobre els acords i els comitès internacionals). 

Pel que fa a l’Autoritat Federal belga, les principals polítiques sobre accés obert es poden resumir així:

• La publicació en obert és obligatòria (amb embargaments de 6/12 mesos).
• Els ajuts poden cobrir fins a 1.300 € per APC (article processing charge, cost de publicació de l’article).
• No es finança el model híbrid.
• L’avaluació es basa en la bibliografia recollida a Orfeo¹.
• El dipòsit de qualsevol document publicat a Bèlgica o per belgues al Dipòsit Legal de la Biblioteca Reial és obligatori per llei. Aquesta llei es va aplicar per primera vegada a CD i DVD, però des de novembre de 2017 s’ha estès a qualsevol contingut en línia, cosa que inclou les publicacions científiques en accés obert.

El repositori federal de dades obertes (Public Sector Information (PSI) repository [9]) disposa a hores d’ara de més de 10.000 fitxers (consultat l’octubre de 2019). Actualment, el Govern federal belga està desenvolupant la Belgian Federal Science Cloud, que inclourà el portal PSI i dades obertes de recerca, i permetrà l’accés obert a publicacions. En paral·lel, el consorci DMPbelgium [10] s’encarrega de vetllar per l’estandardització dels plans de gestió de dades (DMP, Data Management Plan), amb tecnologia britànica (DMPonline OS software).  

Quant a Flandes, el Govern flamenc es coordina amb el Govern federal i el de Valònia pel que fa a temes europeus sobre R+D+I a través d’una comissió de treball (CIS-CFS Open Science and Open Innovation), mitjançant la qual participen en el grup de treball permanent de l’espai europeu de recerca sobre ciència oberta i innovació oberta i la Junta de Govern de l'European Open Science Cloud (EOSC). Des del Govern flamenc s’aposta per una política sòlida de dades obertes, a la qual ha destinat des del 2018 més de cinc milions d’euros, i compta amb la participació dels diversos actors del sistema flamenc d’R+D per establir la seva pròpia estratègia regional de ciència oberta en sintonia amb la de la UE, especialment pel que fa a l’EOSC. En aquest sentit, el portal de recerca FRIS² (Flanders Research Information Space [11]), el Portal de la Recerca de Flandes, està desenvolupant un paper molt destacable pel que fa a l’obertura i l’accés de les dades de recerca. El darrer llibre blanc sobre ciència oberta i RDM (research data management) conclou que les principals mancances detectades tenen relació amb la inexistència d’una infraestructura prou robusta, així com d’un programa de formació sobre gestió de dades de recerca. 

La Federació de Valònia-Brussel·les té regulació sobre repositoris institucionals, així com mandats sobre accés obert (via verda) i dades obertes de recerca (ORD):

• Quant als repositoris, des del 2008 totes les universitats en tenen o en comparteixen un; s’està desenvolupant un metaportal amb tots els repositoris amb publicacions en accés obert (ho impulsa una fundació, Fonds de la Recherche Scientifique, FRS-FNRS). 
• El Ministeri de la Federació de Valònia-Brussel·les té un repositori (RéFéR [12]), amb tota la recerca produïda des del Ministeri (600 projectes, 689 documents) en accés obert. 
• El mandat de la FRS-FNRS (2013) obliga a dipositar el text de tots els articles científics publicats des del 2008; els dipòsits d’accés obert universitaris s’utilitzen per avaluar i atorgar els crèdits de recerca; s’atorguen ajuts de fins a 500 € per a APC.
• El Decret d'accés obert [13] de 3 de maig de 2018 regeix sobre tota la recerca finançada amb fons públics (fins i tot parcialment) i sobre tots els articles publicats a partir del 14 de setembre de 2018. Obliga a dipositar tots els postprints immediatament, amb períodes d’embargament de 12 mesos (STEM) o 6 mesos (SSH) abans de la publicació en accés obert. L’article 7 del decret [14] obliga a dipositar la recerca en un repositori institucional per a la promoció o l'assignació de crèdits de recerca.

Pel que fa al futur immediat, el Govern való té intenció de promoure i implementar les dades obertes de recerca sota la perspectiva de l’EOSC; considerar l'ecosistema de producció-difusió-avaluació científica en conjunt, situant els repositoris en una posició central i tenint en compte la diversitat dels resultats de recerca, incloent material educatiu en obert; i impulsar un grup de treball destinat a implementar un full de ruta sobre ciència oberta a la Federació de Valònia-Brussel·les.

Open science in Europe

El segon bloc de la jornada es va destinar al Mutual Learning Exercise (MLE) on Open Science-Altmetrics and Rewards [15], un projecte desenvolupat entre gener de 2017 i gener de 2018 amb la participació de tretze estats (Armènia, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Eslovènia, França, Letònia, Lituània, Moldàvia, Portugal, Suècia i Suïssa). Durant un any, els estats participants van compartir experiències i bones praxis sobre el potencial de les altmètriques per fomentar la ciència oberta, els incentius i les recompenses perquè els investigadors participin en activitats vinculades a la ciència oberta i les directrius que cal establir per implementar polítiques estatals sobre ciència oberta. Com a conseqüència d’aquest exercici es van generar quatre informes temàtics (1.Different types of altmetrics [16], 2. How to use altmetrics in the context of open science [17], 3. Incentives and rewards to engage in open science activities [18] i 4.Implementing open science: strategies, experiences and models [19]), a més d’un informe final [20] i un article de síntesi [21].  

Entre les principals conclusions recollides pels informes, cal destacar: 

• Les altmètriques encara no s’utilitzen amb finalitats d’avaluació de la recerca i la presa de decisions. És un camp prometedor i cal aprofundir-hi.
• Els incentius i les recompenses per a la promoció de la ciència oberta s’haurien d’aplicar a tres grups d’actors clau: investigadors, institucions que fan recerca i organismes finançadors, i governs estatals.
• Ara és el moment de debatre els rols i les funcions de la ciència a la societat, i d’establir una agenda i unes missions per a la ciència i la innovació basades en l'obertura.
• Cal alinear millor els vincles entre les polítiques sobre ciència oberta i les polítiques generals sobre ciència, tecnologia i innovació.
• Calen referents sobre ciència oberta per fomentar l’aprofitament de les pràctiques sobre ciència oberta i crear una transició sostenible cap a una obertura més gran.
• La Comissió Europea ha de continuar desenvolupant el seu important paper en la promoció de la ciència oberta, d’una banda fent de les directrius en matèria de ciència oberta una part clau de l’FP9 i, de l’altra, coordinant la provisió d’infraestructures, la formació i el desenvolupament d’estàndards comuns (com en les iniciatives actuals al voltant de l’EOSC).

Epíleg

El Pla del Govern [22] català per a l’actual legislatura especifica entre els seus objectius que cal establir una estratègia catalana sobre ciència oberta que defineixi les formes i implicacions de l’accés obert al coneixement i a les dades. I, actualment, en el marc dels treballs de definició del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement [23], el grup de treball número 6 proposa com a objectiu [24] definir la tipologia d’infraestructures de recerca necessàries en el futur immediat a partir de les fortaleses del sistema català i establir una estratègia de país d’accés obert a la ciència (ciència oberta). En aquest context, el repartiment de competències entre l'Estat belga i les regions flamenca i valona, així com l’esperit confederal que amara la governança belga, fan que aquest model esdevingui particularment interessant i digne d’estudi per a Catalunya, així com un referent per emmirallar-s’hi. 

¹ Per tal de permetre als autors complir la política d’accés obert de la BELSPO, es va crear un dipòsit central d’accés obert anomenat Orfeo [25], Open Repository for Federal Organisations, hostatjat per la Biblioteca Reial. 
² FRIS conté informació sobre més de 81.000 investigadors, 2.000 institucions, 37.000 projectes i 404.000 publicacions. S’actualitza diàriament. Dades obertes disponibles via API. No és un repositori sinó la porta d’entrada a publicacions en accés obert. En el futur permetrà accés a data sets i interactuar amb l’EOSC.