L‘acostament al sistema de biblioteques que reunia la ciutat de Barcelona abans del 18601 ha de remarcar, abans de res, la defensa d’una hipòtesi sobre la funcionalitat dels intel·lectuals ala societat liberal burgesa a la segona meitat del segle. Tot i que sovint ellses consideren, i els consideren els que seran els seus detractors, fills de la Il·lustració, el cert és que el seu paper a la societat canvia ràpidament i passa de ser el «socio protector de la económica que hacía auténtica labor de educación popular» a esdevenir «el socio ateneista que pretendía, segúnlos Estatutos, formarse en el estudio y difundir lo estudiado»2 i preparar-se per, en un futur proper, afegiríem nosaltres, dirigir la societat.