L‘acostament al sistema de biblioteques que reunia la ciutat de Barcelona abans del 18601 ha de remarcar, abans de res, la defensa d’una hipòtesi sobre la funcionalitat dels intel·lectuals ala societat liberal burgesa a la segona meitat del segle. Tot i que sovint ellses consideren, i els consideren els que seran els seus detractors, fills de la Il·lustració, el cert és que el seu paper a la societat canvia ràpidament i passa de ser el «socio protector de la económica que hacía auténtica labor de educación popular» a esdevenir «el socio ateneista que pretendía, segúnlos Estatutos, formarse en el estudio y difundir lo estudiado»2 i preparar-se per, en un futur proper, afegiríem nosaltres, dirigir la societat.

Un una Europa esquinçada per la Segona Guerra Mundial, el professor Federico Chabod reflexionava, a les seves classes universitàries, sobre la llarga crisi de valors del vuit-cents que havia arribat a la seva actualitat, i ens deixava uns pensaments significatius. Un lloc preeminent de la seva anàlisi, el constituïa la idea de nació, considerada —des del seu vessant espiritual, liberal i democràtic— a partir del desenvolupament i esplendor del moviment cultural europeu del Romanticisme. La força d’aquest moviment, continuava l’autor, consistia a haver elevat, contra la «raó» abstracta i el postulat universalitzant de la Il·lustració, els drets individuals de la fantasia, de la passió, de l’anticonformisme …

Els fons de la Fundación Menéndez Pelayo de Santander conserven la correspondència de Francesc Xavier Llorens i Barba (1820-1872)a Josep Maria Quadrado i Nieto (1819-1896) entre els anys 1857 i1871. Formen un total de cinquanta escrits de diversa extensió que es troben entre els catalogats dins els «Papeles de Quadrado», aquells que l’intel·lectual menorquí llegà, en morir, al seu amic Menéndez. La relació personal de Llorens i Quadrado pot ser resseguida durant aquests catorze anys tant en les qüestions més íntimes com en altres que van des de la preocupació pels amics comuns fins a la valoració d’alguns afers públics. Tot això, però, fet des de la immediatesa de la lletra escrita, sovint amb la ploma apressada i inquieta, característica dels textos de Llorens, que es pot atribuir a les afeccions oculars que patia …