El present article és una aproximació a la naturalesa políticament revolucionària de la Jamància, l’aixecament progressista radical que tingué
lloc a Barcelona entre el setembre i el novembre de 1843 i que clou la Revolució
Liberal. El progressisme barceloní capitanejà un projecte radical basat
un insurreccionalisme diferenciat del progressisme institucional, al qual
desafià durant els mesos que durà la revolta. Per fer-ho, l’article presenta
dos elements fonamentals que mostren la naturalesa revolucionària de la
revolta i que conformaven la identitat del progressisme radical barceloní:
la repressió d’aquest per les autoritats militars i la ruptura política encarnada
per la noció de junta central.