Revista CERCLES

Números publicats > Núm. 23 

Núm. 23

De la iglesia a las calles. La buena prensa navarra y las movilizaciones católicas ante el laicismo liberal (1906-1910)

Este artículo se basa en un análisis de la prensa sobre la cuestión
religiosa en el contexto de la primera década del siglo xx en Navarra. A través
de dos diarios, el carlista El Pensamiento Navarro y el conservador Diario de
Navarra, se trata de ver el papel de la prensa como elemento movilizador en
una sociedad de masas y analizar cómo las corrientes políticas que representaban se unieron en un movimiento de protesta unitario contra las medidas
laicistas de los gobiernos liberales, en un momento en el que en España se está forjando una nueva identidad católica, de perfil victimista y militante, que se vinculará indefectiblemente a una idea de nación y que será clave para entender las futuras estrategias comunes de conservadores y carlistas.

Comparteix a xarxes

De la iglesia a las calles. La buena prensa navarra y las movilizaciones católicas ante el laicismo liberal (1906-1910) Leer más »

La Jamància (1843). L’alternativa revolucionària del progressisme barceloní

El present article és una aproximació a la naturalesa políticament revolucionària de la Jamància, l’aixecament progressista radical que tingué
lloc a Barcelona entre el setembre i el novembre de 1843 i que clou la Revolució
Liberal. El progressisme barceloní capitanejà un projecte radical basat
un insurreccionalisme diferenciat del progressisme institucional, al qual
desafià durant els mesos que durà la revolta. Per fer-ho, l’article presenta
dos elements fonamentals que mostren la naturalesa revolucionària de la
revolta i que conformaven la identitat del progressisme radical barceloní:
la repressió d’aquest per les autoritats militars i la ruptura política encarnada
per la noció de junta central.

Comparteix a xarxes

La Jamància (1843). L’alternativa revolucionària del progressisme barceloní Leer más »

Constitució i altar: la fiscalització del comportament del clergat per part del cap polític durant el Trienni Liberal (1820-1823)

El cap polític com a màxima autoritat civil va ser conscient des d’un bon inici del Trienni Liberal (1820-1823) que s’havien de controlar els comportaments que tenien a l’altar els clergues de l’arquebisbat de Tarragona. El sacerdot, com a guia espiritual, a través dels seus actes incidia sobre l’opinió pública d’una manera que ni les societats patriòtiques, ni cap espai de confluència social d’activitat política, podia fer-ho. Ens trobem amb una
estructura eclesiàstica generalment reticent a acceptar el liberalisme, on la gran majoria de clergues desoïa les ordres de promocionar el constitucionalisme des de l’altar. En aquesta recerca s’explicarà que a mesura que la tensió social i la desobediència clerical van anar creixent, hi va haver una major
imposició del cap polític sobre l’arquebisbat de Tarragona.

Comparteix a xarxes

Constitució i altar: la fiscalització del comportament del clergat per part del cap polític durant el Trienni Liberal (1820-1823) Leer más »

La Revolució Francesa i el Terror. Perspectives actuals des de la història social i cultural

l període del Terror de la Revolució Francesa ha estat en la historiografia
revolucionària objecte de les més diverses anàlisis, les quals, en
molts casos, han servit com a element clau per a interpretar i valorar tot el
procés. Aquest treball se situa en aquesta línia en analitzar els orígens intel·lectuals de la Revolució, la figura de Robespierre i el període del Terror.

Comparteix a xarxes

La Revolució Francesa i el Terror. Perspectives actuals des de la història social i cultural Leer más »

Solverwp- WordPress Theme and Plugin