Tal com exposa l’autor del llibre,  l’«imperialisme català» és, si espot definir ras i curt, de bon principi, una metàfora política. Metàfora, segons pròpia definició, que implica la complexa articulació d’un programa ideològic i d’unes orientacions estratègiques i tàctiques que inicialment poden tenir un sentit divers, fins i tot semblar contradictòries, però que es compendien i fonen, assolint tot el seu significat en una proposta imperial. Aquest caràcter plenament polític i conscientment formulat del projecte que impulsa el catalanisme hegemònic durant el primer nou-cents, encarnat per la Lliga Regionalista, proporciona d’entrada el fil conductor principal d’una obra que assoleix un caràcter simfònic, per la complexitat dels temes tractats, la diversitat de registres i l’ingent nombre d’autors i obres que desfilen per les seves pàgines …