George L. Mosse (1918-1999), in memoriam
George L. Mosse (1918-1999), in memoriam Jordi CasassasUniversitat de Barcelona (UB)
George L. Mosse (1918-1999), in memoriam Leer más »
El novecientos mediterráneo. Ensayo de análisis de una dinámica histórica plural
El novecientos mediterráneo. Ensayo de análisis de una dinámica histórica plural Jordi CasassasUniversitat de Barcelona (UB)
El novecientos mediterráneo. Ensayo de análisis de una dinámica histórica plural Leer más »
La biografia històrica a la Catalunya contemporània (notes sense ànim d’exhaustivitat)
La biografia històrica a la Catalunya contemporània (notes sense ànim d’exhaustivitat) Jordi CasassasUniversitat de Barcelona (UB)
La biografia històrica a la Catalunya contemporània (notes sense ànim d’exhaustivitat) Leer más »
La història declinant. Breus notes sobre l’auge de la “memòria històrica”
La història declinant. Breus notes sobre l’auge de la “memòria històrica” Jordi CasassasUniversitat de Barcelona (UB) Paraules clau: Memòria històrica, història cultural, identitat, història de Catalunya Resum: Anàlisi de les relacions que s’estableixen entre la història i la memòria, vistes des de la perspectiva d’un espai cultural concret però en funció de l’actual fase global
La història declinant. Breus notes sobre l’auge de la “memòria històrica” Leer más »
Norberto Bobbio: el dubte, entre la malenconia i el compromís
Ha mort un altre referent de la cultura europea contemporània; la sensació és d’orfandat creixent, cosa que ens indica fins a quin punt les ideologies no han mort; tampoc la història ha arribat al seu final. La llarga trajectòria vital, acadèmica i intel·lectual de Norberto Bobbio (Torí, 18.10.1909-9.1.2004) sobrepassa en molt les possibilitats d’aquesta nota; és per això que només destacaré uns quants trets que em semblen més rellevants per al camp de la història cultural i dels intel·lectuals que centren les nostres preocupacions historiogràfiques …
Norberto Bobbio: el dubte, entre la malenconia i el compromís Leer más »
Quinze anys. Una biografia intel·lectual col·lectiva
Quinze anys. Una biografia intel·lectual col·lectiva Jordi Casassas i Ymbert Universitat de Barcelona Aquest 2004 ja podem celebrar el quinzè aniversari del nostre Grupd’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals. Les primeresreunions de 1989, és cert, tan sols preveien constituir una plataforma dereunió i discussió, on es fes més fàcil la tasca inicial
Quinze anys. Una biografia intel·lectual col·lectiva Leer más »
La memòria i la identitat. Unes reflexions sobre la història cultural
La memòria i la identitat. Unes reflexions sobre la història cultural Jordi CasassasUniversitat de Barcelona (UB) Resum: Aquestes breus refl exions s’inspiren, d’una banda, en la lectura de bona part de l’obra d’en Santiago Riera Tuèbols; de l’altra, en les converses sovintejades que hem mantingut sobre la història i l’ús que se’n fa. L’avaluació de
La memòria i la identitat. Unes reflexions sobre la història cultural Leer más »
En homenatge a en Santiago Riera i Tuèbols
En homenatge a en Santiago Riera i Tuèbols Jordi Casassas Universitat de Barcelona (UB) Conec en Santiago Riera des de principis dels anys vuitanta del segle passat, això vol dir, durant una part considerable de les nostres respectives carreres professionals. Però no vull centrar aquestes paraules introductòries en el corrent de simpatia —tot em
En homenatge a en Santiago Riera i Tuèbols Leer más »
Nación y nacionalismo: notas para el estudio comparado del caso catalán en relación al resto de nacionalismos periféricos de España
Nación y nacionalismo: notas para el estudio comparado del caso catalán en relación al resto de nacionalismos periféricos de España Jordi CasassasUniversitat de Barcelona (UB) Paraules clau: nacionalisme català, història comparada, nacionalisme perifèric, segle XIX, segle XX. Resum: L’article del doctor Casassas ens planteja algunes reflexions sobre el sempre vidriós tema del nacionalisme. El valor
La gran confrontación entre democracia y dictadura. Reflexiones generales y problemas de interpretación
Plantea la conveniencia y los límites de la historia comparada en el análisis de la gran confrontación europea entre democracia y dictadura, centrándose en el contraste entre las dinámicas de España e Italia. Analiza el deterioro de la praxis democrática occidental en relación con la teoría del “prefascismo” y analiza los límites de la democratización sudeuropea deteniéndose en el análisis del caso catalán.