La transformació d’espais urbans amb finalitats memorials és una eina política i cultural freqüent en contextos transicionals originats per conflictes bèl·lics, dictadures i repressió estatal. Aquests processos de transformació solen entrellaçar-se amb una complexa combinació de perspectives i construccions identitàries contrastades, que desencadenen xocs d’interessos i rivalitats polítiques. Aquest article traça una reflexió sobre l’origen, les circumstàncies i les conseqüències causades per la cristal·lització de memòries a l’espai públic, entenent aquests projectes memorials com un procés que s’estén més enllà de les característiques objectuals i espacials de la intervenció. Des de les implicacions emocionals i socials de les estratègies estètiques de la proposta materialitzada fins als usos contemporanis de l’espai, passant per la xarxa d’agents socials relacionats amb la transformació i pel potencial de l’espai urbà en casos de justícia transicional, aquesta anàlisi investiga els aspectes que poden enriquir o disminuir la capacitat dels espais de memòria d’esdevenir eines de treball comunitari per a la construcció col·lectiva d’un futur conscient, lliure i democràtic.