Vés al contingut

Assignatura

Orientalisme i antiorientalisme


Descripció general de l'assignatura

Els objectius generals del curs són:

-          Qüestionar un sistema de coneixement basat en el binarisme orient/occident.

-          Examinar les relacions entre orientalisme, gènere, classe i raça.

-          Analitzar la creació del discurs predominant i de les formes de coneixement reconegudes com a canòniques que sorgeixen amb l'imperialisme (XIX-XX).

 

Els objectius específics del curs són:

-          Conèixer les formulacions dels principals intel·lectuals que han tractat el tema de l’orientalisme i l’antiorientalisme.

-          Valorar el pes específic d’aquestes formulacions en la definició d’una identitat europea i occidental, així com en la resposta corresponent des d’Orient.

-          Llegir i analitzar críticament alguns textos significatius, prenent cura de l’entorn històric en què es produeixen i dels fenòmens polítics i culturals que els motiven i envolten.

 

Nom de l'assignatura: Orientalisme i antiorientalisme
Codi: 569569
Durada: 19/09/2023 - 19/12/2023
Crèdits: 6
Més info:

Què s’estudia

Farem un recorregut històric per l'orientalisme (des del pictòric fins al cinematogràfic, passant pel científic i acadèmic) com a eina utilitzada per construir el principal discurs sobre l'Alteritat. Analitzarem amb especial atenció el cas espanyol/català, no tractat per Said.


Quina és la línia de pensament

El curs fa ús principalment de la teoria orientalista (Said), així com la seva repercussió i crítica.


Referents teòrics i pràctics

Textos bàsics sobre orientalisme:

Lewis, Reina. Gendering Orientalism. Race, Femininity and Representation. Routledge, 1996.

Meddeb, Abdelwahab, ed. Occident vist des d’Orient. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2005.

Sardar, Ziauddin. Extraño Oriente. Historia de un prejuicio. Traducción de Tomás Fernández Aúz. Gedisa, 2004.

Shaheen, Jack G. Reel bad Arabs: how Hollywood vilifies a people. Arris Books, 2003. 

Said, Edward W. Orientalism. Vintage Books, 1978. / Traducció de Josep Mauri: Orientalisme. Identitat, negació i violència. Eumo Editorial, 1991. / Traducción de M. L. Fuentes: Orientalismo. Random House Mondadori, 2004 (3ª ed.).  

Said, Edward. “Orientalism Reconsidered”, Cultural Critique, No. 1. (Autumn, 1985), pp. 89-107. http://links.jstor.org/sici?sici=08824371%28198523%290%3A1%3C89%3AOR%3E2.0.CO%3B2-6

 

Lectures específiques:

 

Abu-Lughod, Lila. “‘Orientalism’ and Middle East Feminist Studies.” Feminist Studies, vol. 27, no. 1, 2001, pp. 101–13, https://doi.org/10.2307/3178451. 

Aidi, Hisham. “The Interference of al-Andalus. Spain, Islam and the West”. Social Text 87, Vol. 24 No. 2, Summer 2006, 67-88.

Chuaqui, Rubén. “Orientalism, anti-orientalism, relativism”. Nepantla: Views from South, Volume 3, Issue 2, 2002, pp. 373-390 https://muse.jhu.edu/article/23951

Dabashi, Hamid. Post-Orientalism. Knowledge and Power in Time of Terror. Routledge, 2009.

Ernst, Carl W. “¿El occidente y el islam? Repensar el orientalismo y el occidentalismo”. Istor: revista de historia internacional, Año 10, Nº 38, 2009, pàgs. 123-139.

Fernández Parrilla, Gonzalo. “Disoriented Postcolonialities: With Edward Said in (the Labyrinth of) Al-Andalus”. Interventions, DOI: 10.1080/1369801X.2017.1403347

Kilito, Abdelfattah & Waïl S. Hassan (trad.) Thou Shalt Not Speak My Language. Syracuse University Press, 2008.

Renan, Ernest & Jamal al-Din al-Afghānī. “L'islamisme et la science”; Lettre au directeur du Journal des débats (18 mai 1883), et un appendice avec la réponse (pp. 61-68) de Renan à al-Afghānī, 1883.

   Renan, Ernest. El islam y la ciencia. Con la respuesta de al-Afghani. http://www.istor.cide.edu/archivos/num_24/textos%20recobrados.pdf

Tahtawi, Rifa'ah Rafi', 1801-1873.; Newman, Daniel L., ed. An Imam in Paris : account of a stay in France by an Egyptian cleric, 1826-1831, Saqi, 2011.

Paradela, Nieves. El otro laberinto español: viajeros árabes a España entre el siglo XVII y 1936. Siglo XXI, 2005.