Orientalisme i antiorientalisme
Descripció general de l'assignatura
Els objectius generals del curs són:
- Qüestionar un sistema de coneixement basat en el binarisme orient/occident.
- Examinar les relacions entre orientalisme, gènere, classe i raça.
- Analitzar la creació del discurs predominant i de les formes de coneixement reconegudes com a canòniques que sorgeixen amb l'imperialisme (XIX-XX).
Els objectius específics del curs són:
- Conèixer les formulacions dels principals intel·lectuals que han tractat el tema de l’orientalisme i l’antiorientalisme.
- Valorar el pes específic d’aquestes formulacions en la definició d’una identitat europea i occidental, així com en la resposta corresponent des d’Orient.
- Llegir i analitzar críticament alguns textos significatius, prenent cura de l’entorn històric en què es produeixen i dels fenòmens polítics i culturals que els motiven i envolten.
Què s’estudia
Farem un recorregut històric per l'orientalisme (des del pictòric fins al cinematogràfic, passant pel científic i acadèmic) com a eina utilitzada per construir el principal discurs sobre l'Alteritat. Analitzarem amb especial atenció el cas espanyol/català, no tractat per Said.
Quina és la línia de pensament
El curs fa ús principalment de la teoria orientalista (Said), així com la seva repercussió i crítica.
Referents teòrics i pràctics
Textos bàsics sobre orientalisme:
Lewis, Reina. Gendering Orientalism. Race, Femininity and Representation. Routledge, 1996.
Shaheen, Jack G. Reel bad Arabs: how Hollywood vilifies a people. Arris Books, 2003.
Said, Edward W. Orientalism. Vintage Books, 1978. / Traducció de Josep Mauri: Orientalisme. Identitat, negació i violència. Eumo Editorial, 1991. / Traducción de M. L. Fuentes: Orientalismo. Random House Mondadori, 2004 (3ª ed.).
Said, Edward. “Orientalism Reconsidered”, Cultural Critique, No. 1. (Autumn, 1985), pp. 89-107. http://links.jstor.org/sici?sici=08824371%28198523%290%3A1%3C89%3AOR%3E2.0.CO%3B2-6
Lectures específiques:
Abu-Lughod, Lila. “‘Orientalism’ and Middle East Feminist Studies.” Feminist Studies, vol. 27, no. 1, 2001, pp. 101–13, https://doi.org/10.2307/3178451.
Aidi, Hisham. “The Interference of al-Andalus. Spain, Islam and the West”. Social Text 87, Vol. 24 No. 2, Summer 2006, 67-88.
Chuaqui, Rubén. “Orientalism, anti-orientalism, relativism”. Nepantla: Views from South, Volume 3, Issue 2, 2002, pp. 373-390 https://muse.jhu.edu/article/23951
Dabashi, Hamid. Post-Orientalism. Knowledge and Power in Time of Terror. Routledge, 2009.
Ernst, Carl W. “¿El occidente y el islam? Repensar el orientalismo y el occidentalismo”. Istor: revista de historia internacional, Año 10, Nº 38, 2009, pàgs. 123-139.
Fernández Parrilla, Gonzalo. “Disoriented Postcolonialities: With Edward Said in (the Labyrinth of) Al-Andalus”. Interventions, DOI: 10.1080/1369801X.2017.1403347
Kilito, Abdelfattah & Waïl S. Hassan (trad.) Thou Shalt Not Speak My Language. Syracuse University Press, 2008.
Renan, Ernest & Jamal al-Din al-Afghānī. “L'islamisme et la science”; Lettre au directeur du Journal des débats (18 mai 1883), et un appendice avec la réponse (pp. 61-68) de Renan à al-Afghānī, 1883.
Renan, Ernest. El islam y la ciencia. Con la respuesta de al-Afghani. http://www.istor.cide.edu/archivos/num_24/textos%20recobrados.pdf
Tahtawi, Rifa'ah Rafi', 1801-1873.; Newman, Daniel L., ed. An Imam in Paris : account of a stay in France by an Egyptian cleric, 1826-1831, Saqi, 2011.
Paradela, Nieves. El otro laberinto español: viajeros árabes a España entre el siglo XVII y 1936. Siglo XXI, 2005.