La datació, que no duu punt final, és una fórmula integrada per dos elements: la localitat i la data, que se separen per mitjà d’una coma.
La localitat ha de dur l’article que correspongui i la data s’ha de desenvolupar. El dia s’escriu en xifres, el mes en minúscules i l’any sencer en xifres i sense separadors de milers, i s’enllacen generalment amb la preposició de. Ni la localitat ni la data mai no van precedides de la preposició a.
La forma abreujada de la data, amb el mes indicat en xifres, no és adequada a les característiques pròpies dels documents administratius.
La datació sempre ha d’aparèixer separada del paràgraf precedent i del següent per mitjà d’una línia en blanc i s’ha de situar per damunt de la signatura —excepte en la carta, en què la fórmula de comiat obliga a invertir l’ordre dels elements.
La localitat ha de dur l’article que correspongui i la data s’ha de desenvolupar. El dia s’escriu en xifres, el mes en minúscules i l’any sencer en xifres i sense separadors de milers, i s’enllacen generalment amb la preposició de. Ni la localitat ni la data mai no van precedides de la preposició a.
 | Barcelona, 19 de maig de 2019 |
 | A Barcelona, 19 de maig de 2.019 |
| L’Hospitalet de Llobregat, 25 de febrer de 2019 |
| Hospitalet de Llobregat, a 25 de febrer de 2019 |
La forma abreujada de la data, amb el mes indicat en xifres, no és adequada a les característiques pròpies dels documents administratius.
| Santa Coloma de Gramenet, 25 de juny de 2019 |
| Santa Coloma de Gramenet, 25-6-2019 |
La datació sempre ha d’aparèixer separada del paràgraf precedent i del següent per mitjà d’una línia en blanc i s’ha de situar per damunt de la signatura —excepte en la carta, en què la fórmula de comiat obliga a invertir l’ordre dels elements.
Citació recomanada:
«Datació» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=3210> [consulta: 10 maig 2024].