Criteris generals

  • Els textos normatius han de tenir necessàriament unitat formal.

  • Les disposicions han de ser breus i concises.

  • La redacció de les normes ha de ser clara: el destinatari i allò que es regula han de ser comprensibles i s’han de poder identificar fàcilment. Cal evitar la confusió i buscar la certesa i la precisió.

  • La norma ha d’estar ben estructurada i ha de tenir una coherència interna, perquè sigui aplicable sense possibles ambigüitats.

  • La producció normativa ha de ser racional i, d’això, la importància de planificar l’activitat normativa (com una acció prevista en l’Estratègia de qualitat normativa de la UB).

  • En l’exposició del contingut d’una disposició, s’ha de mantenir l’ordre següent: a) del general al particular; b) de l’abstracte al concret; c) del més important al menys important; d) del normal a l’excepcional; e) del substantiu al processal.

  • S’ha d’evitar que el text deixi llacunes o buits.

  • L’ordre en la norma ha de ser el següent: a) finalitat; b) definicions; c) àmbit d’aplicació; d) part substantiva; e) procediment; f) disposicions finals.

  • Cada norma ha de regular un únic objecte material. Sempre que sigui possible s’ha de regular en la mateixa disposició tot el contingut específic de l’objecte material definit prèviament i, si cal, els aspectes que hi tinguin una relació directa.

  • En un text normatiu que reguli un determinat objecte, mai no s’hi han d’incloure modificacions o addicions d’altres textos normatius que tinguin un altre objecte principal diferent, encara que hi tinguin una relació directa o indirecta.

  • Quan s’identifiqui una situació de dispersió normativa respecte d’un determinat objecte, que pot provocar confusions i inseguretat jurídica, s’han de refondre els textos vigents sobre aquesta matèria.

  • En la mesura que sigui possible, cal evitar les anomenades clàusules d’excepció, que tenen com a objectiu limitar la validesa d’una disposició jurídica mitjançant una reserva general en contra d’una altra norma jurídica.

  • Cal formular la norma en abstracte i evitar les previsions casuístiques.

  • Els enllaços a documents de la Seu electrònica, Dipòsit digital o altres repositoris institucionals s’han de fer cap a la fitxa del recurs, a fi de garantir-ne la identificació inequívoca i accedir a la informació de vigència.
Darrera actualització: 19-10-2023
Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Criteris generals» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=3627> [consulta: 27 abril 2024].
Pujar al principi de la pàgina