125 anys del naixement de Luis Buñuel
Aquest 2025 celebrem els 125 anys del naixement del cineasta Luis Buñuel.
Tot l'any 2025
Nascut a Calanda (Terol), Luis Buñuel (1900-1983) és considerat un dels grans directors de la història del cinema, amb una filmografia marcada per la provocació, l’experimentació i el surrealisme.
El 1917 va arribar a la Residencia de Estudiantes de Madrid, on va fer amistat amb figures com Juan Ramón Jiménez, Rafael Alberti, Federico García Lorca i Salvador Dalí. A Madrid es va llicenciar en Història i ja mostrava un especial interès per les avantguardes, sobretot pel dadaisme.
El 1925 es va instal·lar a París, on va treballar com a ajudant de direcció de Jean Epstein i es va vincular al grup surrealista encapçalat per André Breton. Amb Dalí, va realitzar Un chien andalou (1929), una obra de gran impacte visual que el va consagrar dins del moviment, al costat de figures com Max Ernst, Tristan Tzara, Paul Éluard i René Magritte. Poc després, L’âge d’or (1930), també d’inspiració surrealista i amb la participació de Dalí, va ser requisada i prohibida durant més de cinquanta anys per la seva dura crítica a la societat burgesa i a l’Església.
Durant la Guerra Civil espanyola va donar suport a la República i es va exiliar als Estats Units, on va treballar com a productor i muntador en l’àrea de documental i de propaganda del MoMA de Nova York. El 1946 es va establir a Mèxic i va entrar de ple en l’època daurada del cinema mexicà, país que li va donar la nacionalitat i en el qual va rodar més de quinze títols, com Los olvidados (1950), un drama social que va rebre el Premi a la Millor Direcció a Cannes.
Buñuel va tornar a Europa amb Viridiana (1961), Palma d’Or a Cannes i immediatament censurada pel règim franquista. Després d’aquest èxit, va desenvolupar gran part de la seva carrera entre Mèxic i França, ja que la censura i les seves conviccions polítiques feien molt difícil el seu retorn a Espanya. D’aquest període destaquen títols com El ángel exterminador (1962), Belle de jour (1967) i Le charme discret de la bourgeoisie (1972), aquesta última guanyadora de l’Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.
A més de la seva obra cinematogràfica, Buñuel va deixar testimoni de la seva vida i les seves idees a Mi último suspiro (1982), llibre escrit conjuntament amb Jean-Claude Carrière, guionista i col·laborador habitual del director.
