150 anys dels naixements de Ricard Viñes i Roda i Juli Garreta i Arboix

Amb trajectòries molt diferents, tots dos van contribuir de manera decisiva a l’evolució musical del seu temps. Viñes, mestre en l’art de la interpretació, i Garreta, renovador de la música tradicional i d’arrel, representen dues maneres d’entendre la música que encara troben espai a la Universitat de Barcelona.

Al llarg de la seva història, la UB ha estat un espai d’ensenyament, creació i difusió de la música en un sentit ampli, un paper que continua avui en dia a través de formacions com l’Orquestra Universitat de Barcelona (OUB) i d’iniciatives com el Cicle de Música, entre altres. Es tracta, doncs, d’una efemèride que posa en relleu el compromís de la universitat amb la cultura musical.

Ricard Viñes i Roda (1875-1943) va ser un dels pianistes més destacats del seu temps i una figura clau en la difusió de la música contemporània a Europa. Format a Barcelona i París, es va convertir en un intèrpret de referència per a compositors com Debussy, Ravel, Falla, Satie o Blancafort, que li van confiar l'estrena d’algunes de les seves obres més importants. A més, va ser el primer a presentar a París la música de compositors russos com Mussorgski i Rimski-Kórsakov, així com obres innovadores de músics llatinoamericans.

Viñes va sobresortir en l'escena musical parisenca i va formar part del cercle intel·lectual de l'època, juntament amb amics seus com Cocteau, Picasso, Sert o Rusiñol. La seva carrera el va portar per tot Europa i Sud-amèrica, i va deixar deixebles importants com Francis Poulenc, Joaquim Nin-Culmell i Marcelle Meyer. 

Tot i la seva gran influència, el final de la seva vida va estar marcat per la Segona Guerra Mundial i l’ocupació alemanya de París, que li va impedir tornar a la capital francesa. Aïllat del circuit musical i vivint en condicions precàries, Viñes va morir a Barcelona el 1943. El seu llegat, però, continua viu en la història del piano i en les obres que va ajudar a donar a conèixer.

Juli Garreta i Arboix (1875-1925) és un dels grans noms de la sardana i un compositor fonamental per entendre la seva evolució musical. Tot i ser autodidacte, la seva formació musical es va iniciar al seu poble natal, Sant Feliu de Guíxols, on va créixer envoltat de música i on va formar part de la cobla del seu pare i del seu propi conjunt, el “Quintet Garreta”. Paral·lelament, va exercir de rellotger, un ofici heretat que li va permetre mantenir un estil de vida senzill i dedicar temps a la composició, la seva verdadera passió.

Amb un estil personal, tot i que influït principalment per Wagner i Strauss, Garreta va deixar una producció molt àmplia, que comprèn una vintena de peces de música simfònica i de cambra, una trentena de cançons per a veu i piano i una vuitantena de composicions de música per a cobla, amb un gran nombre de sardanes extraordinàries, com Juny i Pastoral. L’amistat que va mantenir amb Pau Casals va ser determinant per impulsar la seva producció simfònica, ja que va ser ell qui el va animar a escriure per a orquestra i qui va donar a conèixer la seva música arreu d’Europa.

Malgrat la seva projecció, Garreta va decidir viure sempre a Sant Feliu de Guíxols, conscient que no necessitava allunyar-se del seu camí ni cercar estímuls exteriors per al seu art. La seva música, expressiva i marcada pel paisatge de la seva terra, encara ressona avui dia, juntament amb la importància d’haver ajudat a consolidar la sardana com una forma apta per al concert.