Concert de l'Orquestra Universitat de Barcelona (OUB) 12 de març de 2026: «Entre la festa i la solemnitat»
El XXXVIII Cicle de Música de la Universitat de Barcelona continua amb el concert de l'Orquestra de la Universitat de Barcelona.
Paranimf de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona
Dijous, 12 de març de 2026
de 20:00 a 21:00. Obertura de portes: 19:30.
No es permetrà l'accés a la sala una vegada iniciat el concert.
PROGRAMA
Ouverture solennelle, Op.73 A. Glazunov (1865-1936)
Turandot, Op.37 C. M. von Weber (1786-1826)
- Obertura
- Marxa
Obertura de «Leichte Kavallerie» F. von Suppé (1819-1895)
Obertura d’«Orphée aux enfers» J. Offenbach (1819-1880)
Obertura de «Tannhäuser» R. Wagner (1813-1883)
Orquestra Universitat de Barcelona (OUB)
Carles Gumí, director
NOTES AL PROGRAMA
«Entre la festa i la solemnitat»
Aquest concert ens proposa un recorregut per cinc obertures molt contrastades, escrites per captar l’atenció del públic des del primer compàs i plenes de caràcter, color i energia. Un viatge vibrant pel segle XIX europeu a través de cinc obres emblemàtiques, cadascuna amb el seu caràcter únic.
L’Ouverture solennelle (1900) d’Aleksandr Glazunov obre el programa amb un to noble i cerimoniós. Escrita per a una ocasió festiva, combina solemnitat amb una orquestració rica i lluminosa.
Amb la música incidental de Turandot (1809), Carl Maria von Weber ens porta al món de l’exotisme romàntic, ple de contrastos i ritmes marcats, jugant amb colors exòtics i ritmes processionals.
L’Obertura de Leichte Kavallerie (1866) de Franz von Suppé és pura lleugeresa i bon humor: una música brillant, optimista i immediatament comunicativa. Símbol de l’opereta vienesa, hi trobem fanfares galopants i passatges lírics que evoquen hússars i intrigues amoroses, alguns més famosos que l’obra mateixa.
Amb Orphée aux enfers (1858), Jacques Offenbach desplega tota la seva ironia i enginy, convertint el mite clàssic en una sàtira musical, burla irreverent del mite clàssic i de la societat del Segon Imperi francès.
Finalment, l’Obertura de Tannhäuser (1845) de Richard Wagner tanca el concert amb grandesa i intensitat, sintetitzant el conflicte entre passió terrenal i aspiració espiritual.
Cinc maneres d’entendre l’obertura: entre la festa i la solemnitat.
