Andrea Capellani, De Amore

Liber Primus: Accessus ad amoris tractatum 

Capitulum XI: De amore rusticorum

Sed ne id, quod superius de plebeiorum amore tractavimus, ad agricultores crederes esse referendum, de illorum tibi breviter amore subiungimus. Dicimus enim vix contingere·posse quod agricolae in amoris inveniantur curia militare, sed naturaliter sicut equus et mulus ad Veneris opera promoventur, quemadmodum impetus eis naturae demonstrat. Sufficit ergo agricultori labor assiduus et vomeris ligonisque continua sine intermissione solatia. Sed etsi quandoque licet raro contingat eos ultra sui naturam amoris aculeo concitari, ipsos tamen in amoris doctrina non expedit erudire ne, dum actibus sibi naturaliter alienis intendunt, humana praedia, illorum solita fructificare labore, cultoris defectu nobis facta infructifera sentiamus. Si vero et illarum te feminarum amor forte attraxerit, eas pluribus laudibus efferre memento, et, si locum inveneris opportunum, non differas assumere quod petebas et violento potiri amplexu. Vix enim ipsarum in tantum exterius poteris mitigare rigorem, quod quietos fateantur se tibi concessuras amplexus vel optata patiantur te habere solatia, nisi modicae saltem coactionis medela praecedat ipsarum opportuna pudoris. Haec autem dicimus non quasi rusticanarum mulierum tibi suadere volentes amorem, sed ut, si minus provide ad illas provoceris amandum, brevi possis doctrina cognoscere quis tibi sit processus habendus.

Andrea Capellani, De amore / Tratado sobre el amor, Inés Creixell Vidal-Quadras (trad.), Barcelona, El festín de Esopo, 1984, p. 282-283.

Però perquè no creguis que el que hem dit més amunt sobre l’amor dels plebeus s’aplica als camperols, afegirem alguna cosa sobre aquests. Dic que es difícil trobar camperols que serveixin la cort de l’amor, ja que realitzen l’obra de Venus naturalment, així com el cavall i la mula, com els ho ensenya la natura. Al pagès només li cal la feina quotidiana i el plaer de l’arada i l’aixada sense interrupció. Però si alguna vegada s’arribés a donar – que ben estrany seria – que, contra el que és la seva natura, els fiblés l’agulló de l’amor, cal no ensenyar-los la doctrina de l’amor, ja que, si s’ocupen amb activitats impròpies de la seva naturalesa, veuríem que les propietats de l’home que fructifiquen per la seva labor quedarien ermes a manca d’algú que les cultivi.

Si realment t’arribés a atraure l’amor amb una d’aquestes dones camperoles, recorda de lloar-les profusament i, si trobessis el lloc oportú, no triguis en prendre allò que desitges i posseir-les per la força. Difícilment podries arribar a mitigar la seva resistència fins al punt que admetessin estar disposades a lliurar-se’t o permetessin que en tinguessis plaer, si abans no es venç el seu pudor amb alguna petita coacció. Això ho diem no perquè et vulguem convèncer de fer l’amor amb les dones rústiques, sinó perquè puguis saber què has de fer si comets la imprudència d’estimar-les.

Traducció de Maria-Reina Bastardas i Rufat

IRCVM – Universitat de Barcelona