Les veïnes
de Barcelona
de l'any mil

El projecte de recerca i transferència Les veïnes de Barcelona de l’any 1000 pretén rescatar de l’oblit les dones que van viure al territori de l’actual Barcelona pels volts de l’any 1000. Partim de la documentació escrita en llatí entre els anys 950 i 1050 que conserva l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona i que està constituïda per compravendes, testaments, empenyoraments, actes de judici, etc.

En aquests diplomes trobem les dones actuant, soles o en companyia principalment dels seus marits o fills, en diferents actes jurídics i transaccions comercials. És a dir, les trobem comprant, venent, testant, heretant, empenyorant o presentant denúncies davant un tribunal. D’aquesta manera, constatem que, a l’alta edat mitjana, les dones gaudien d’uns drets i unes llibertats que no tindran en altres moments de la història.

Explicarem la història de Madrona, una veïna de Barcelona de l’any 1000.

La història
de Madrona

Arran de la presa de Barcelona per Almansor l’any 985, molts dels seus habitants van morir i altres van ser fets presoners. Entre aquests, hi havia Madrona i la seva filla, que foren portades com a captives a Còrdova.

Passats uns quinze anys, potser després del pagament d’un rescat, Madrona tornà a Barcelona i es trobà que el seu germà Bonhom s’havia apropiat fraudulentament de tots els seus béns per mitjà de vendes, de permutes i del que avui dia en diríem “enginyeria financera”.

Madrona ho va denunciar. L’Arxiu de la Catedral de Barcelona conserva el pergamí que aixeca l’acta del judici corresponent, que es va celebrar el 8 de maig de l’any 1000 al Palau Comtal.

Els jutges van arribar a la conclusió que Bonhom era culpable, però, tot i així, Madrona només va poder recuperar una petita part del que havia perdut: cinc mujades de vinya i unes terres al terme de Magòria.

L'Arxiu de la Catedral de Barcelona

La documentació dels segles X i XI conservada a l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona està constituïda, principalment, per diplomes de caire notarial redactats en llatí. La tipologia documental és força variada i inclou, per exemple, testaments, donacions, compravendes, empenyoraments o permutes. Un d’aquests diplomes ens explica la història de Madrona.

Barcelona, Arxiu Capitular de la Catedral, perg. 1-2-138

El paper de la comtessa Ermessenda de Carcassona

En la resolució de la denúnica de Madrona cal destacar el paper actiu de la comtessa Ermessenda de Carcassona, muller del comte Ramon Borrell I i una de les dones més influents de les primeres decàdes del segon mil·leni. Ella presidia el tribunal i, en sentir la denúncia que entre plors feu Madrona, va ordenar als jutges i al vescomte Udalard que, amb altres homes competents, indaguessin sobre les propietats que el germà de Madrona, Bonhom, li havia usurpat amb diferents ardits. Finalment, la comtessa confirma la sentència a favor de Madrona i amb el seu signe al document li atorga validesa perpètua.

Més informació sobre Madrona: “Madrona, la crueltat fraternal”

Segell d’Ermessenda de Carcassona amb el nom en llatí i àrab, gravat sobre una calcedònia de tons violats. (Museu Capitular de Girona)

Almansor assalta
i saqueja Barcelona

L’estiu de l’any 985 el cabdill musulmà Almansor va emprendre una ràtzia per assaltar Barcelona, després de planificar-la amb molta cura. Partí de Còrdova el 5 de maig i va iniciar el setge de Barcelona dia 1 de juliol. En només cinc dies va aconseguir entrar a la ciutat: el 6 de juliol les tropes d’Almansor en començaren el saqueig i la destrucció.

El propòsit principal dels musulmans fou fer-se amb un botí valuós, que consistí en béns materials com or o plata i en captius, que utilitzaven per treballar, com a esclaus sexuals o per aconseguir un rescat. Els barcelonins es van haver d’organitzar per rescatar els seus conciutadans. No fou una empresa fàcil ni ràpida: va durar més de quinze anys.

Les conseqüències polítiques de l’expedició d’Almansor també foren importants. El rei franc no va enviar a la ciutat l’auxili i la protecció que s’esperava i, per això, els comtats catalans, tot i que en mantingueren una dependència nominal, es van independitzar “de facto”.

Mapa de Barcelona (any 985): J. Bolós – V. Hurtado, Atles del Comtat de Barcelona (801-993), Barcelona,
Rafael Dalmau Editor, 2018, pàg. 28.

El 5 de maig del 985 Almansor va sortir de Còrdova cap a Barcelona, on arribà gairebé dos mesos més tard. Es dirigí primer a Múrcia i hi romangué dues setmanes; després, va continuar cap al nord seguint la costa valenciana. El comte Borrell II va intentar evitar l’avanç d’Almansor i s’hi va enfrontar. No sabem exactament on –potser a prop de Terrassa– ni en quin moment –possiblement durant el mes de juny–, però fou vençut pel cabdill musulmà.

Per les fonts àrabs i cristianes tenim coneixement de les dates en què va començar i acabar el setge de Barcelona i sabem també que Almansor no va trobar gaire resistència per part dels barcelonins perquè en cinc dies va prendre la ciutat. Un dels trets que feien superior l’exèrcit musulmà era que els genets portaven uns reforços de làmines d’acer amb què cobrien els avantbraços per tal de poder aturar els cops de les espases sobre els seus caps i cares. Ens han arribat també relats terribles, com que els assetjadors llançaven dins les muralles els caps dels cavallers abatuts en la batalla anterior per espantar els defensors, però aquestes narracions sembla que tenen més de llegenda que de veritat històrica.

Més informació sobre aquest esdeveniment: El dia que Barcelona va morir (podcast) i L’assalt d’Almansor a Barcelona (vídeo).

Bust d’Almansor Escultor: Antonio Rico (Calatañazor, Sòria)

Muliercula o esclava sexual

Com que el judici per dirimir la querella de Madrona contra el seu germà Bonhom es va celebrar el maig de l’any 1000, es pot pensar que aquesta barcelonina va passar gairebé quinze anys com a captiva a Còrdova. Pels abusos que patí durant aquest llarg període d’esclavitud, el levita Bonsom, que va redactar el document del judici, no es refereix a ella com a mulier o femina, els mots habituals, sinó com a muliercula, diminutiu de mulier. Aquest mot, que podem traduir com ‘donota’ o ‘prostituta’, tenia una forta connotació pejorativa i devia al·ludir al fet d’haver estat esclava sexual durant el seu captiveri.

El rescat dels captius

Entre la gent de palau que va assistir al judici, s’esmenten el vescomte de Barcelona Udalard († ca. 1014) i el jutge Oruç. Tots dos foren també capturats en l’atac d’Almansor i conduïts a Còrdova. Udalard trigà cinc anys a tornar a casa mentre que Oruç fou dels primers en ser alliberats i retornà a Barcelona l’any 986. Sabem que aquest va pagar el seu rescat gràcies a l’ajuda del monestir de Sant Cugat, que a canvi va rebre part del patrimoni d’Oruç.

En general, regressaren primer els captius que van poder pagar el rescat, bé perquè tenien recursos econòmics bé perquè comptaven amb l’ajut de familiars o amics. Fou igualment important la solidaritat dels seus conciutadans: durant anys, als testaments es faran deixes per al rescat dels captius.

Altres històries de dones.