Una dama al claustre: Elionor de Cabrera, per Anna Gironella i Delgà
D’entre la sobrietat dels sepulcres del claustre de la catedral de Girona destaca la sepultura d’Elionor de Cabrera. Aquesta dama es va fer enterrar al claustre, s’hi va fer construir una capella i, a més, va deixar dit que s’esculpís una inscripció a la seva làpida funerària. La inscripció funerària i el seu testament ens permeten conèixer qui va ser i, una mica, què pensava Elionor de Cabrera. Hic jacet nobilis domina Dompna Eleonor de CAPRARIA, MATER NOBILIS VICECOMITIS DE CAPRARIA, QUE FUIT ORIUNDA DE CASTELLA, CUIUS PATER FUIT D. DE AQUILARIO. La inscripció comença presentant-nos la dama: filla del senyor d’Aquilar i mare del vescomte de Cabrera. Es tracta d’Elionor de Aguilar, filla de don Gonzalo Yáñez de Aguilar, muller de Bernat de Cabrera, senyor del castell d’Anglès, i mare del vescomte Bernat de Cabrera, un dels consellers de Pere III el Ceremoniós. El text i els escuts d’armes esculpits a la sepultura remarquen el llinatge de la dama: els Cabrera per casament, els Aguilar per part de pare i els Cardona per part de mare. Es desconeix la data exacta del seu naixement. Vers el 1290 es va casar amb Bernat de Cabrera, pare, del qual enviudà cap el 1332. El 1333 Elionor dictà testament, i sembla que va morir pels volts de 1337. En les seves darreres voluntats Elionor va especificar que volia ser enterrada al claustre de la Seu gironina i, per aquesta fi, va fer construir-hi una capella dedicada als arcàngels sant Gabriel i sant Miquel. Prèviament, el 1331, havia obtingut llicència del Capítol catedralici per a edificar la capella. A més, hi va fundar un benefici presbiteral dotat amb 400 sous i un altar dedicat als arcàngels, on va sufragar una làmpada per tal que cremés dia i nit. Aquesta fundació també fou gravada en la inscripció. Segons el testament, també va llegar 100 sous a la Catedral per pagar les misses que es resessin el dia de la seva mort. No podem establir la data d’inici de la construcció de la capella, però va ordenar als seus marmessors que el dia que morís encarreguessin la realització de la sepultura. En resultà una caixa sepulcral decorada amb arcuacions i figures d’orants esculpides, en la qual destaca la imatge escultòrica de la dama al damunt de la tapa. És una imatge viva i realista de la difunta jacent, amb el cap damunt d’un coixí, i recolzant als peus damunt de dos gossos que sostenen també dues figures humanes. L’escultura és de tal realisme que permet distingir, per exemple, l’agulla que sosté la toga que li cobreix el cap. Malauradament, es desconeix l’autoria de l’obra. En el seu testament també va especificar un llegat de 10 sous al mestre que piqués –esculpís- el dia de la seva mort en el seu sepulcre i de 5 al clergue que ho escrivís al llibre d’aniversaris de la Catedral. La relació d’Elionor amb la Seu té continuïtat en altres llegats pietosos que va establir en el seu testament: donà diners per a la Creu i les obres de la Seu i, també per a les seves confraries i per a la celebració de misses. A més, fundà una almoina de pa anual per als pobres i una de tela, el 1336, quan ja devia pressentir la seva mort. Però la pietat d’aquesta dama es va estendre més enllà dels murs del claustre gironí: establí llegats pietosos a les principals institucions benèfiques i religioses de la ciutat i dels dominis dels Cabrera. El testament d’Elionor és tan prolífic en donacions que ens permet d’establir un mapa detallat dels centres assistencials i conventuals que més atreien la pietat gironina de l’època. Elionor fou una dona religiosa, ho denoten els seus actes i llegats, però val la pena assenyalar també la seva forta idea de llinatge. En la seva sepultura deixà constància de qui va ser el seu fill i de qui foren els seus pares. A més, en el seu testament Elionor també es recordà dels seus descendents, que eren part del llinatge i els quals estaven vinculats a famílies nobles de la zona i a institucions monàstiques i conventuals de renom. Algunes de les seves filles i nétes, per exemple, van ser monges dels monestirs de Vallbona, de Sixena i també de Pedralbes.Imatges
Sepulcre d’Elionor de Cabrera. Claustre de la Catedral de Girona, galeria sud (anterior a 1350). [Procedència de la imatge: Pedres de Girona, http://www.pedresdegirona.com]
