Les fundacions femenines avui, per María-Milagros Rivera Garretas
El cos de dona neix amb una facultat seva pròpia que és la seva capacitat de ser dos. Per això, entre el fet de ser dona i el fet de fundar, entre ser dona i ser origen d’alguna cosa nova, hi ha una relació d’amistat, de proximitat, d’afinitat, d’enteniment, i alhora d’esglai, de temor que alguna cosa pugui desequilibrar el meu present. Sense pensar que el cos en què es neix determini res ni obliguis a res, sinó que el cos suggereix una possibilitat de ser, possibilitat que, dia a dia, qui habita aquest cos interpretarà amb la llibertat que es prengui en el temps que li hagi tocat viure. Quan es llegeixen llibres d’història, l’amistat que enllaça el cos de dona amb el ser origen de fundacions noves, gairebé està tractada. Els llibres corrents d’història tendeixen a guardar la memòria d’allò excepcional, perquè a l’Occident predomina la idea que el que història es allò que no és habitual, el que surt d’allò corrent. Però el fem les dones, desborda aquesta idea de la història. Al feminisme a finals del segle XX, l’activitat fundadora de les dones va ser intensíssima. Aquesta responia a unes ganes boges de transformar el món i de transformar-lo de pressa per sentir-nos-hi a gust i perquè així no ens vinguessin ganes de baixar-nos a la parada següent. Són espais molt vinculats sempre a la vida i, per això, duradors com ho és el desig femení: unes vegades molts anys, d’altres, pocs o molt pocs. Tots ells eren llocs de la política, del pensament, de trobades i de diversió. En ells es va criticar i es va transformar des de la seva arrel la política sexual del segle XX, fent propici, de broma i de veres, l’arribada del final de patriarcat. En recordo alguns d’aquests espais. Els bars Daniel’s i Chez Maite, fundats el 1975 a Barcelona. La Llibreria de les Dones, que va ser fundada el 1977 al carrer Lledó de Barcelona. El bar, biblioteca i editorial laSal, que va néixer també el 1977 al carrer Riereta de Barcelona. Els bars La Lluna i Member’s, que obriren el 1978 i el 1979. La Casa de la Dona, oberta el 1979 al carrer Cardenal Cassanyes de Barcelona. El 1982 va ser fundat a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, el Centre d’Investigació Històrica de la Dona. El 1986 es va obrir, al carrer Reig i Bonet, La Nostra Illa. El 1988 es va inaugurar, Gran Via 549 de Barcelona, Ca la Dona, que publica una revista des del 1989; es va traslladà més tard a Casp 38 i en l’actualitat prepara el trasllat al carrer Ripoll (http://caladona.org). El 1993, la cooperativa Drac Màgic celebrà el I Festival Internacional de Films de Dones (www.dracmagic.com). El 1991, seguint el ressò de l’èxit de la IV Fira Internacional del Llibre Feminista celebrada a les Drassanes de Barcelona del 19 al 23 de juny de 1990, es va fundar, al carrer Dagueria 13, la Llibreria Pròleg, llibreria de dones de Barcelona (www.llibreriaproleg.com). El 1991, el Centre d’Investigació Històrica de la Dona es va transformar en Duoda, Centre de Recerca de Dones de la Universitat de Barcelona (www.ub.edu/duoda), que publica des de aleshores, semestralment, la revista d’Estudis de la Diferència Sexual DUODA i ofereix dos programes de màster, l’un presencial en Estudis de la Llibertat Femenina, l’altre online en Estudis de la Diferència Sexual. El 2003, el moviment polític de les dones va reivindicar i va aconseguir a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona, uns preciosos locals on es fundà el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison (www.bonnemaison-ccd.org). El 2008 s’ha creat a Barcelona l’Institut Interuniversitari d’Estudis de les Dones i del Gènere, que inclou molts dels grups de les universitats de Catalunya (www.iiedg.org).Imatges
Llibreria Pròleg. Llibreria de les dones de Barcelona.
Revista Duoda.
