Hi trobareu els llibres recomanats per membres dels tres col·lectius de la Facultat i les obres comentades al Club de lectura, des del curs 2019-2020.

Mostrant 10 recomanacions d'un total de 176

  • 2025-2026 PTGAS

    La trena

    Laetitia Colombani
    Aquesta és la historia de tres destins entrecreuats, en tres llocs geogràfics molt distants. Tres dones molt fortes, que lluiten en un món d’homes i que, malgrat les adversitats, no defalleixen. És d’aquests llibres que llegeixes sense parar. La seva lectura és molt recomanable.
  • 2025-2026 PTGAS

    El temps de les magranes

    Caterina Karmany
    És una història potent i emotiva de tres generacions de dones, ambientada a Mallorca. L'estructura en dues trames que es llegeixen en paral·lel i que s'entrellacen dosificant la informació i la intriga de manera que no acabes de conèixer la història fins al final. Molt recomanable.
  • 2025-2026 PTGAS

    Els ocells

    Tarjei Vesaas
    Diuen que és una de les grans novel·les noruegues del segle XX. No ho puc valorar, però sí que puc dir que és una novel·la captivadora perquè aconsegueix posar-se ─i posar el lector─ en la veu i el pensament del protagonista, cosa que no ha de ser una tasca fàcil. És una novel·la plena de natura, simbolisme i una veu tendra de qui no entén el món. És una obra amb pocs personatges: en Mattis (veu principal), la seva germana Hege i, més tard, quan ja ens hem introduït en la relació dels germans i hem conegut la idiosincràsia del Mattis, apareix un nou personatge que li destarota el seu peculiar món. Ens ensenya a llegir altres consciències i a fer-nos preguntes. Això sí que és bona literatura!
  • 2025-2026 PTGAS

    El patio (Trilogía de Tue 1)

    Thomas Korsgaard
    Aquest llibre forma part d'una trilogia. El vaig escollir perquè m'agrada llegir literatura nòrdica i perquè en Kosgaard és un autor molt jove: va néixer l’any 1995 i va publicar la novel·la amb 21 anys. Donar oportunitats a escriptors novells és interessant per seguir-ne la trajectòria i la construcció del corpus. En aquesta obra ens presenta en Tue, un noi adolescent que viu en una granja aïllada de Dinamarca amb la seva família: pares i dos germans. La veu i mirada predominant és la seva i la recerca de la seva identitat: la relació amb la família, escola i entorn. És una novel·la que pot confondre el lector perquè, tot i que en Tue viu en una aparença de protecció, la realitat és que hi ha misèria (humana i material) i dolor. Caldrà seguir llegint els altres dos llibres que formen la trilogia per saber cap on ens porta l'autor i en Tue.
  • 2025-2026 PTGAS

    Mi nombre era Eileen

    Ottessa Moshfegh
    M'havien recomanat aquesta autora fa temps i per vies diferents. El meu inici amb la seva obra ha estat el títol Mi nombre era Eileen. L'estructura de la novel·la és senzilla, tot passa en una setmana, tot i que no és ben bé així perquè hi ha molts salts endavant. De fet, ens explica el punt d'inflexió d'una noia de 24 anys, l'Eileen, en el seu darrer Nadal en el poble on va néixer i la resta de la seva vida a Nova York. L’Eileen treballa en un reformatori i viu amb un pare alcoholitzat, que es vesteix amb la roba de la seva difunta mare. L'aparició d'una nova companya de feina l'obliga a avançar la decisió de marxar del poble i deixar enrere tant la feina com el pare i aquell escenari fosc. L'ambientació està molt ben aconseguida i els personatges tenen una definició perfecta. És una novel·la molt visual i olfactiva. De fet, se'n va fer una pel·lícula l'any 2023.
  • 2025-2026 PTGAS

    Si una família

    Alba Dalmau
    Recomano aquest llibre perquè és un llibre de trama. És a dir, tracta dels grans temes de la literatura (família, maternitat, amor, vellesa...) representats en els diferents personatges, la qual cosa fa que hi hagi històries paral·leles que fan la lectura àgil; cada personatge i la seva història són tractades en diferents parts del llibre sense que hi hagi una estructura lineal en el temps i, això, dona el punt d'esquer a la novel·la. L'estructura sí què és lineal, atès que els capítols tenen per títol els mesos de l'any, però l'autora trenca constantment la línia narrativa amb flashbacks, amb la inclusió del llenguatge epistolar i elements anticipatoris.
  • 2025-2026 PTGAS

    A casa teníem un himne

    Maria Climent
    És una història familiar a tres veus, entre el drama i la comèdia. Parla de la manca de comunicació, del model de família que triem i un secret familiar, de les tries vitals i de les oportunitats perdudes, en un deliciós registre lingüístic ebrenc.
  • 2025-2026 PTGAS

    El olvido que seremos

    Héctor Abad Faciolince
    És el primer llibre que llegeixo d’aquest autor; i com que explica la vida del seu pare i, alhora, ens fa reviure qui és i d’on ve, potser és la millor manera per conèixer-lo i poder endinsar-nos en altres novel·les seves. Dic novel·la i no crec que sigui un gènere exacte en aquest cas. No és ficció i ens situa en els anys 60 a la convulsa Colòmbia. És una narració d’amor filial, de dol, de viatge (en totes les seves connotacions) i és una història d’amor (mot que comprèn, també, tota la magnitud). Un bon repàs a un país i una època en què desfer-se dels inquiets era ben fàcil, malauradament. Narració impecable i sense sentimentalisme.
  • 2025-2026 PTGAS

    A sang freda

    Truman Capote
    Feia temps que tenia pendent de llegir aquest clàssic. Li tenia un cert respecte per la temàtica (explica un cas real dels Estats Units: l’assassinat d’una família) i per un pensament d’història gore que no ha estat així. La veu narrativa és el millor del llibre i, probablement, el que més maldecaps devia de portar a l’autor, fins que va trobar el punt de vista ideal, gens partidari i amb una capacitat de donar veu a tothom sense jutjar cap part. Recomano molt aquesta obra. Molt ben escrita, estructurada i amb una lectura àgil.
  • 2025-2026 PTGAS

    Verano de pesca en Laponia

    Juhani Karila
    El millor d'aquest llibre és que m'ha tret de la meva zona de confort literària. Ens explica una història curta en el temps que ve podria ser una paràbola. Els personatges i escenaris conviuen en espai i temps amb éssers “peculiars” i ho fan amb la mateixa naturalitat que els lectors ens endinsem en la lectura. L’estructura és molt bona, àgil de llegir, amb una intensitat perfectament intencionada. És d’aquelles històries que, un cop acabades de llegir, et segueixen fent voltes pel cap. La novel·la trenca amb estereotips i això també és un valor afegit. Potser soc agosarada, però estic convençuda que els lectors de Murakami gaudiran amb aquesta novel·la.