proyecto

Fixar territorialment la memòria del barri del Bon Pastor, mitjançant l’actuació de disseny urbà i l’art públic, en una sèrie d’espais del barri.

Tenint en compte els següents aspectes més específics, els quals han sorgit durant el procés desenvolupat:

Definir un conjunt d’espais en el barri, en els quals proposar les intervencions a fer.

Definir els fets i temes principals comuns en la memòria del barri que es volen recordar, segons els veïns i veïnes del barri.

Facilitar canals i vies d’informació, comunicació i gestió del conjunt de les intervencions, especialment en relació amb el nou espai museístic que s’està creant

Aquests objectius s’han anat construint i assolint a través de dos tipus principals d’accions: tallers i jornades.

Com a eines principals per al desenvolupament del pla de treball, en els tallers habitualment assisteixen entre 6 i 10 persones i es proposen diferents dinàmiques per a recollir, proposar i/o sintetitzar informació (recorreguts pel barri; elaboració de mapes en grup; dibuix; llistat de temes; línia del temps; cartografies en grup; debat).

En les jornades, realitzades sovint en l’espai públic, principalment s’ha informat i/o retornat informació recollida en tallers anteriors (expositors i taules al carrer amb imatges i textos). A més a més, en la majoria de casos s’han fet algunes activitats per a recollir informació (recollida de fotografies; llocs representatius; recorreguts a mostrar).

En algun cas s’han fet jornades en format taller, però amb un nombre major de persones (30-35 persones), en els quals les assistents s’han organitzat en grups més petits, per a sintetitzar i acordar propostes (temes comuns en la memòria, espais on contar la memòria).

El detall del treball realitzat es mostra en la
taula resum del pla de treball realitzat.

Halbwachs, Maurice. 1968. La mémoire collective. Paris: PUF.
Vázquez, Félix. 1998. «Vivir con el tiempo en suspenso. Notas sobre transiciones políticas, memorias e historia». Revista anthropos: Huellas del conocimiento, n.o 177: 67-73.
Ibáñez, Tomás. 1995. Psicología social. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
Pol, Enric. 1997. «Symbolism a priori • Symbolism a posteriori». En Remesar, A (Ed) Urban Regeneration. A Challange for Public Art, 140. Monografies Psico- Socio- Ambientals 6. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.

Veure esquemàticament el procés >>	Procés participatiu
	Parlar de la memòria dels llocs, de les ciutats, de les persones..., és una forma de parlar de llocs, ciutats o persones. A més de la seva vinculació amb la identitat, fer memòria és una forma de fer futur. En l’àmbit quotidià sovint es barregen com a sinònims la memòria col·lectiva, la memòria històrica, la memòria social o fins i tot la memòria pública o cívica. Algunes d’aquestes mencions són vertaderament problemàtiques, com ara la memòria històrica, ja que mostra la contradicció entre dos termes si no oposats, amb dues pretensions radicalment diferents. La història, més ocupada per confirmar els fets passats o el que va passar, en front de la memòria, referida al que recorden (i obliden) les persones i com ho conten, expliquen i ho reviuen. Tot i així el concepte de memòria històrica ha esdevingut un concepte sota el qual es desenvolupen molts treballs amb la intenció de provar uns fets, evidenciar la seva veracitat. Per contra, altres accepcions són més properes a la intenció d’aquesta proposta, com ara la memòria col·lectiva, concepte desenvolupat per Maurice Halbawchs per referir als marcs socials i de l’experiència col·lectiva històrica on s’arrelen les memòries individuals. O la memòria social, la qual autors com Félix Vázquez qualifiquen de procés de construcció social (de la realitat), en tant que social indica allò construït a través de la intersubjectivitat en un món de significats comuns en una col·lectivitat, construint-se de manera conjunta “entre” les persones, com explica Tomás Ibáñez. Aclarida l’accepció de la memòria a la que ens referim, no tant per saber el que va passar sinó com la gent ho recorda i reviu, “fer memòria” a través de la intervenció en l’espai urbà de Bon Pastor és una forma d’articular una acció social, tant per assegurar la continuïtat d’una comunitat (identitat, reproduir el passat), com per a reconstruir el passat en tant que projecció de futur. D’altra banda la participació ciutadana en el disseny urbà i en la construcció de significats en l’espai públic és una forma de construir, preservar i redefinir determinats significats en l’espai públic, àmbit en el que l’art públic té un paper preponderant. La qüestió del simbolisme es pot analitzar tant des de la pretensió de crear un espai amb uns significats preestablerts, com des de la seva integració en el món referencial d’una col·lectivitat. Aquesta doble vessant “a priori” i “a posteriori”, com ha apuntat Enric Pol , es també present a l’hora d’enfocar l’art públic. Objectius i pla de treball L’objectiu general de la proposta és: Fixar territorialment la memòria del barri del Bon Pastor, mitjançant l’actuació de disseny urbà i l’art públic, en una sèrie d’espais del barri. Tenint en compte els següents aspectes més específics, els quals han sorgit durant el procés desenvolupat: Definir un conjunt d’espais en el barri, en els quals proposar les intervencions a fer. Definir els fets i temes principals comuns en la memòria del barri que es volen recordar, segons els veïns i veïnes del barri. Facilitar canals i vies d’informació, comunicació i gestió del conjunt de les intervencions, especialment en relació amb el nou espai museístic que s’està creant Aquests objectius s’han anat construint i assolint a través de dos tipus principals d’accions: tallers i jornades. Com a eines principals per al desenvolupament del pla de treball, en els tallers habitualment assisteixen entre 6 i 10 persones i es proposen diferents dinàmiques per a recollir, proposar i/o sintetitzar informació (recorreguts pel barri; elaboració de mapes en grup; dibuix; llistat de temes; línia del temps; cartografies en grup; debat). En les jornades, realitzades sovint en l’espai públic, principalment s’ha informat i/o retornat informació recollida en tallers anteriors (expositors i taules al carrer amb imatges i textos). A més a més, en la majoria de casos s’han fet algunes activitats per a recollir informació (recollida de fotografies; llocs representatius; recorreguts a mostrar). En algun cas s’han fet jornades en format taller, però amb un nombre major de persones (30-35 persones), en els quals les assistents s’han organitzat en grups més petits, per a sintetitzar i acordar propostes (temes comuns en la memòria, espais on contar la memòria). El detall del treball realitzat es mostra en la taula resum del pla de treball realitzat. Halbwachs, Maurice. 1968. La mémoire collective. Paris: PUF. Vázquez, Félix. 1998. «Vivir con el tiempo en suspenso. Notas sobre transiciones políticas, memorias e historia». Revista anthropos: Huellas del conocimiento, n.o 177: 67-73. Ibáñez, Tomás. 1995. Psicología social. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. Pol, Enric. 1997. «Symbolism a priori • Symbolism a posteriori». En Remesar, A (Ed) Urban Regeneration. A Challange for Public Art, 140. Monografies Psico- Socio- Ambientals 6. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.




El detall del treball realitzat es mostra en la taula resum del pla de treball realitzat.
Història del procès veure bloc femlamemoria
Antecedents Mural de la Memòria de Baró de Viver

Procés participatiu