La justícia humana

Si l’art havia vehiculat amb profusió el món de la Justícia divina (03), també es va representar tot un vast univers figuratiu relacionat amb la Justícia humana, del qual aquí tan sols es pot oferir una selecció d’obres d’algunes de les temàtiques més freqüents. Com passa en tots els apartats, algunes iconografies són especialment presents i freqüents al llarg de segles i d’altres van quedar més limitades. Així, si els personatges malfactors que cometen delictes i els quals seran jutjats i condemnats, apareixen en múltiples contextos narratius, molt majoritàriament  relacionats amb escenes religioses.  Si les particularitats iconogràfiques són innumerables quan es tracten les passions de Crist i dels sants, també són interessants altres temàtiques antisemites que palesen la visió dels jueus com a opositors sacrílegs enfront de tot el que implica l’Eucaristia. 

Com ja és prou sabut, en el món terrenal no sempre es fa justícia, i en aquest recull d’obres també s’hi poden veure representats els reus innocents, destacant-ne la figura de Crist i les dels sants arrestats de manera inequitable. Aquest recorregut fa evident la prolixitat en possibilitats plàstiques que les obres catalanes explotaren amb mestratge alhora de representar totes les escenes i moments d’un món judicial (01) que prengué la vida de Crist i les hagiografies dels seus seguidors com a grans exemples,. L’arrest de Crist i el dels sants, com llurs empresonaments, foren iconografies molt representades en cicles figuratius tant d’època medieval com moderna. El moment cabdal d’aquesta justícia (o injustícia), com és el del Judici de Crist i els dels sants, així com el resultat d’aquesta sentència, amb els càstigs, martiri i execucions, als qual se’l condemnà, són motiu d’especulació plàstica continua al llarg d’aquests segles.