Equip de recerca:

Gerard Horta Calleja,

Alberto López Bargados

Celeste Muñoz Martínez

C’est en faisant de la notion d’ambiance une clé de compréhension des modes de fonctionnement et d’organisation de ces espaces du mouvement que nous souhaitons révéler et interroger ces énigmes : À quels enjeux et paradoxes – en termes d’expérience sensible de la ville – les évolutions contemporaines des mobilités nous confrontent-elles ? Quelles sont les procédures de négociation et de partage de ces espaces ? En quoi et comment la mise à jour de ces processus complexes à l’oeuvre dans l’organisation quotidienne des mobilités urbaines peut-elle – en retour – nourrir la pensée aménagiste contemporaine ? Quatre objet problématiques – qui sont autant de manières de décliner ce questionnement sur les énigmes sensibles des mobilités urbaines et leurs enjeux – articuleront ce projet : les modes de partage en commun des espaces publics urbains, les espaces-temps de la mobilité labile, les logiques de régulation des espaces de partage des mobilités, les dispositifs de seuils dans les espaces de mobilité. Tous seront interrogés et analysés à partir de situations paradigmatiques, présentes à l’étranger, et susceptibles de mettre en perspective le cas français.

Los países subsaharianos están siendo escenario de fenómenos derivados de dinámicas descontroladas de urbanización: congestión, contaminación ambiental, aumento de las asimetrías sociales, problemas de salud pública…, cuestiones todas ellas producidos o agudizadas por el asentamiento masivo de inmigrantes procedentes de zonas agrícolas del propio país 0 de otros. Esos costes sociales y ambientales de la expansión de la vida urbana en el África negra son expresiones particulares de procesos que afectan a todas las ciudades del mundo, pero que en estos países se ven agravados por graves y crónicas carencias en materia de proyección y gestión de los territorios urbanos y de sus servicios y una casi nula tarea pedagógica por lo que hace a buenas prácticas de ciudadanía.

El objetivo del proyecto de investigación AFFRIC es dilucidar comparativamente cómo afectan las grandes dinámicas de metropolización mundial, y especialmente el uso creciente del automóvil, a esas morfologías urbanas escasamente planificadas y marco de la instalación desregulada de grandes contingentes de inmigrantes procedentes del campo, así como a formas tradicionales de usar lo que hasta hace no mucho eran espacios comunitarios. Las ciudades africanas donde se llevará a cabo la investigación serán: Nouakchott (Mauritania), Praia (Cabo Verde), Addis Abeba (Etiopía), Dakar (Senegal), Bamako (Mali), Banjul (Gambia) y Uagadugú (Burkina Faso).

Se trata de verificar y analizar las consecuencias de la invasión por parte del tráfico rodado de lo que habían sido lugares públicos de intensa vida social y las incongruencias existentes entre las formas reales como son objeto de apropiación social estos espacios y los modelos interpretativos utilizados en su gestión administrativa y urbanística. El destino de los hallazgos obtenidos será inspirar, proponer y contribuir a diseñar actuaciones en el campo urbanístico, normativo y pedagógico, siempre en la perspectiva de una mejora de las modelizaciones aplicables a la racionalización de la vida urbana en las ciudades estudiadas.

In the ‘greying’ of the European workforce, we find intensifying trends of excess unemployment of older workers and in many EU countries, high levels of early retirement. There is an increasing amount of over 55’s not active on the labour market, but still not eligible for access to a pension. This phenomenon has spread in Europe over the past two decades. Also fundamental to this context, in which social dialogue has a key role, is the significant rate of youth unemployment of a structural nature that has emerged in all EU member states regardless of overall unemployment rates, with unprecedented levels in Italy as well as in Spain, and with increasing levels in such diverse countries as the UK and Poland. Thus, all too often, younger and older age groups (under 25s and over 55s) fall into the category of ‘vulnerable workers.’ Together with other factors, including gender and origin, age may contribute to further forms of exclusion as viewed from an intersectional approach. LinkAge – Labour Market Integration of Vulnerable Age Groups – is an action research project developed to examine age in terms of enabling and constraining activities advanced by trade unions and employers’ representatives in Europe. LinkAge provides research to identify actions aimed at representation, engagement and active inclusion in relation to issues such as ‘active ageing’ and youth employment, framed within the context of recent economic changes and social dialogue. LinkAge will highlight good practice examples on labour market integration of vulnerable age groups from the study’s six countries – Austria, Belgium, Italy, Poland, Spain, UK – as well as at the European comparative level.

El estudio asume como objetivo establecer comparativamente, y a partir de observaciones sobre el terreno, las maneras de organizarse la vida social en centros urbanos de tres ciudades africanas: Noaukchott (Mauritania), Praia (CaboVerde) yAddisAbeba (Etiopia). La investigación continua otras recientes de las misma índole que han tenido como objeto núcleos históricos de diversas ciudades europeas, planteándose las posibilidades y los límites de la aplicación de los criterios conceptuales ymetodológicos empleados en contextos socioculturales no europeos. Se trata de dilucidar cómo afectan las grandes dinámicas de metropolización mundial especialmente por lo que hace al uso creciente del automóvil a morfologías urbanas escasamente planificadas y a maneras tradicionales de habitar la ciudad y, en concreto, de utilizar los espacios abiertos como escenario para diversas formas de sociabilidad. La investigación se centra en los conflictos derivados de las competencias de uso con especial atención a los que se producen entre tráfico rodado y viandantes y sugiere actuaciones administrativas culturalmente adaptadas en el campo urbanístico, normativo y pedagógico. El objetivo último es contribuir a que los espacios urbanos estudiados continúen siendo lugares no sólo de circulación, sino también de encuentro, en el marco de políticas de cooperación internacional en los ámbitos estratégicos de salud, sostenibilidad, ordenación territorial y patrimonio cultural.

TEAM is a comparative European research project examining how trade unions do and could better contribute towards migrant workers integration. Using active inclusion as a guiding principle, it examines the extent to which trade unions engage inñ activities most fundamental to the improvement of labour market conditions of migrant workers in Europe. Working alongside two major European trade unions and comprised of selected experts best qualified in this field of study, the project consortium aims to improve expertise in industrial relations through highlighting the best design of policy tools for stronger social cohesion and an improved labour market situation. The project approach facilitates the development of answers to issues of integration most relevant to policy makers, politicians, and theorists. TEAM will explore if, in periods of economic decline, the fundamental rights of migrant workers are the first to be questioned, and whether social policy developed to support immigrant integration becomes at risk of being undermined. Results will be disseminated to provide sound insights for a better understanding of contemporary dynamics and actions within the relationships and synergies between these collectives. TEAM is a research project funded by the DG for Employment, Social Affairs and Inclusion of the European Commission within the initiative on Industrial Relations and Social Dialogue, under the subprogram Improving Expertise in the field of Industrial Relations (VP/2010/001).

Aquesta investigació s’ha basat en el seguiment a Catalunya de les principals festivitats del calendari musulmà com són el ramadà, la festa del sacrifici, la aixura i la celebració del naixement del profeta. Aquesta s’ha dut a terme en diferents localitats i amb diferents col·lectius d’origen (Marroc, Pakistan, Senegal). Hem pogut contrastar la vigència de les pràctiques rituals dins de les comunitats musulmanes a Catalunya, posant en qüestió aquell supòsit, extret de les teories de la modernització més convencionals, que suggeria que la influència secularitzadora de la societat occidental portaria a un progressiu abandonament d’aquestes ritualitats. Hem pogut veure que els diferents rituals que marquen el calendari festiu dels musulmans a Catalunya apleguen no només les primeres generacions sinó també totes aquelles que les succeeixen. Hem pogut apreciar que el ritual ordena però, al mateix temps, desperta discrepàncies internes. El principal repte que han d’afrontar aquestes pràctiques provenen dels processos d’individualització religiosa. També hem pogut constatar el diferent tipus de reacció que elabora la societat catalana en relació amb una sèrie de ritualitats islàmiques que comencen a prendre una certa notorietat dins l’esfera pública.

GENDERACE. L’us de les lleis contra la discriminació racial: génere i ciutadania en un contexte multicultural. Finançat pel 7è Programa Marc, el projecte GendeRace (2008-2010) has estat coordinat per la ESRU, com a coordinadors cinternacional científics del projecte, juntament amb la Université Libré de Bruxelles, coordinadors administratius, i hi han participat sis països. Els objectius de la recerca són: Entendre millor l’impacte del gènere en les experiències de discriminació per racisme; Conèixer més a fons els efectes de la discriminació per racisme i gènere a fi d’identificar les formes de discriminació específiques que pateixen les dones; Entendre millor l’impacte del gènere en la gestió de queixes i denúncies per discriminació; Explorar les motivacions i expectatives dels denunciants en l’ús de les lleis d’antidiscriminació; Analitzar les teories principals que estudien els efectes d’aplicar la legislació d’antidiscriminació per un sol motiu als casos de discriminació múltiple per racisme i gènere; Desenvolupar eines per a avaluar l’efectivitat de les polítiques i pràctiques en el camp de l’antidiscriminació per tal d’incorporar la dimensió interseccional de la discriminació.

La vocació d’aquesta recerca ha estat descriure i avaluar les formes espontànies i deliberades de presència dins l’espai públic generades per les comunitats musulmanes de Catalunya. Aquesta presència és relativament recent i contrasta, en ocasions, amb les lògiques de representació comunitària admeses com a legítimes, adreçades a musulmans i no musulmans, per la resta de la població i per les administracions d’allò públic. Hem pretès aclarir les possibles necessitats de les comunitats musulmanes objecte d’anàlisi a fi i efecte d’aportar informacions útils per a la gestió col·lectiva i en la mesura del possible consensuada de l’espai públic. La recerca ha estat de caràcter multisituat i ha tingut en compte la complexitat comunitària dels col·lectius musulmans a Catalunya i alhora les diferents maneres com aquests es fan visibles en el que hem anomenat espais permanents (comerços i oratoris) i temporals (festivitats religioses).

L’objecte principal d’aquest escrit és la reflexió entorn l’extralimitació policial particularment envers els musulmans, que es pot emmarcar en els actes d’humiliació i el funcionament d’aquests, així com en les formes d’inferiorització. Les actuacions policials es concreten en molts casos en actes discriminatoris, que tenen lloc quan un grup rep un tracte diferent, no pas com a privilegi sinó com a instrument per solidificar la inferioritat moral que li és atribuïda, tot fent-la protagonista de les relacions socials de les que aquest grup és partícip. A més a més de la discriminació, la segregació i la marginació també són reificacions de mecanismes d’exclusió.

El proyecto aspira a determinar las lógicas de apropiación del espacio público por parte de los viandantes en determinados sectores urbanos de centros históricos portugueses y españoles en proceso de reforma urbanística. El proyecto asume como referentes a estudiar las ciudades de Lisboa, Setúbal, Barcelona y Cáceres. El presupuesto teórico básico es que el espacio urbano debe ser considerado como una entidad dinámica e inestable, elaborada y reelaborada constantemente por las prácticas de sus usuarios. Los empleos de ese espacio público o exterior están determinados por ciertos elementos ambientales –luminosidad, orientaciones perceptivas, referencias artístico-monumentales, mobiliario– elementos todos ellos provistos por el planificador o a instancias suyas, pero es la actividad configurante de los transeúntes la que dota a esos espacios de su idiosincrasia y hace de ellos espacios sociales, y no un mero pasillo o hueco entre edificaciones. A partir de ahí, se trata de establecer comparativamente las recurrencias que organizan tanto los transcursos como los estancamientos en diversos centros urbanos, con especial énfasis en las conductas de riesgo que en ellos se registran.