El grup de Nanoestructures en Biomembranes tradicionalment ha treballat amb tècniques d’espectroscòpia, particularment en espectrofluorimetria, NMR, DSC, monocapes de Langmuir i pel·lícules de Langmuir Blodgett, amb Atomic Force Microscope (AFM).
El que caracteritza el grup és el fet que combina l’aplicació d’aquestes tècniques amb mètodes de biologia molecular. Concretament, obtenen les proteïnes a investigar, la lactosa permeasa, NorA o KcsA, de cultius d’Escherichia coli. Aquestes proteïnes són models de dels canals relacionats amb la resistència als fàrmacs dels bacteris. S’extreuen les proteïnes de la membrana cel·lular i després de la purificació, finalment són reconstituïdes en models de membrana de composicions desitjades. Els estudis espectrofluoromètrics del potencial superficial o FRET donen informació sobre les interaccions entre les proteïnes i els lípids que l’envolten. La caracterització dels models de membrana amb l’AFM permet la visualització i interacció (espectroscòpia de força) amb una molècula individual de proteïna, donant-nos la idea de la força necessària per treure-la de la membrana. Aquesta informació és important per entendre com s’insereixen les proteïnes a les membranes cel·lulars i com fan la seva funció. Alterar la composició dels lípids de la membrana modifica aquests perfils de força suggerint un possible enfocament per inhibir la funcionalitat de la proteïna quan s’insereix a la membrana.