Descoberta d’un nou virus en ratpenats del Mediterrani

Imatge:PauBalartiGarcia

Un equip internacional de recerca, amb participació destacada de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, ha identificat una nova espècie de virus en ratpenats insectívors del Mediterrani. L’estudi, publicat a la revista PLOS Neglected Tropical Diseases, descriu per primera vegada el Mediterranean Bat Virus (MBV), un nou membre del gènere Vesiculovirus.

Ratpenats com a reservoris de virus emergents

Els ratpenats són els hostes naturals d'una àmplia varietat de virus, en particular els que pertanyen a la família Rhabdoviridae, que inclouen els lyssavirus, els agents etiològics de la ràbia. Aquesta família vírica és una de les més abundants i diverses, amb 434 espècies oficialment reconegudes. Tanmateix, la diversitat actual d'aquests virus en els ratpenats continua sent poc coneguda.

La recerca, liderada per l’Institut Pasteur de París, ha comptat amb la col·laboració del Dr. Jordi Serra-Cobo i en Marc López-Roig, investigadors de l’IRBios’ha basat en l’anàlisi de gairebé 2.000 mostres recollides entre 2007 i 2019 en nou països d’Europa i Àfrica, incloent mostres de sang, cervell i hisops orals de diverses espècies de ratpenats.

Els resultats mostren que el MBV circula en poblacions de ratpenats del gènere Rhinolophus i Miniopterus schreibersii als dos costats de la regió Mediterrània. A més, el virus ha estat detectat tant en sang com en saliva, fet que suggereix possibles vies de transmissió per via hematògena o oral. La presència del virus en mostres de sang fa pensar que podria tractar-se d’un virus transmesa per artròpodes. La majoria de les espècies de vesiculovirus es transmeten per artròpodes, principalment insectes, que s'alimenten de la sang dels vertebrats infectats.

Aquest descobriment amplia el coneixement sobre la diversitat vírica en ratpenats i subratlla la importància d’aquests animals com a reservoris naturals de virus emergents. També posa de manifest la necessitat de continuar amb la vigilància activa i la recerca sobre el potencial zoonòtic d’aquests virus.

“Aquest treball és un exemple de com la col·laboració internacional i la recollida sistemàtica de mostres al llarg del temps poden donar lloc a descobriments rellevants per a la salut pública i la conservació de la biodiversitat”, destaca el Dr. Serra-Cobo.

Noves tècniques moleculars

L’estudi també ha permès validar una nova tècnica molecular (pan-rhabdo RT-nqPCR) per a la detecció àmplia de virus de la família Rhabdoviridae. Aquesta nova metodologia pot rastrejar múltiples espècies víriques alhora, fins i tot en mostres amb molt poca càrrega viral. Això pot ser clau per a futures investigacions en aquest camp per tenir un coneixement més profund de la biodiversitat vírica present en la fauna salvatge, i és especialment útil per detectar virus emergents abans que puguin representar un risc per a la salut pública.