Descobreixen tres noves espècies de diatomees en basses temporals de la Península Ibèrica

Imatge: Guillermo Quevedo

Tres noves espècies de diatomees han estat identificades en basses desconnectades de rius temporals de la Península Ibèrica per l’investigador Guillermo Quevedo-Ortiz, del grup de recerca FEHM-Lab de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona. L’estudi, publicat a la revista Fottea, ha comptat amb la col·laboració de Joan Gomà (UB) i Saul Blanco (Universitat de Lleó), i posa en relleu la riquesa biològica i el valor ecològic d’aquests ambients efímers.

Les noves espècies —Sellaphora temporalis, Sellaphora catalonica i Nitzschia curvirecta— han estat descobertes en localitats d’Extremadura, Catalunya i Múrcia, respectivament. A través d’anàlisis morfològiques amb microscòpia òptica i electrònica, els investigadors han pogut caracteritzar detalladament aquestes microalgues, que fins ara eren desconegudes per la ciència.

L’estudi ha posat en relleu el valor ecològic de les basses desconnectades, que poden acollir una biodiversitat única. Les fluctuacions hidrològiques pròpies dels rius temporals afavoreixen comunitats altament adaptades a aquests hàbitats dinàmics, fet que explica la presència d’espècies rares, endèmiques i fins i tot desconegudes fins ara per a la ciència. Tot i això, aquests ambients també són susceptibles de ser colonitzats per espècies invasores i cosmopolites. Per aquest motiu, és essencial reconèixer la seva rellevància ecosistèmica, malgrat que sovint quedin al marge de les estratègies de conservació.

“La caracterització taxonòmica és clau per a comprendre la importància ecològica de les basses desconnectades en els sistemes fluvials”, explica Guillermo Quevedo-Ortiz. “Quan els rius temporals comencen a assecar-se, les basses actuen com a veritables refugis de biodiversitat per a les comunitats aquàtiques”.

“Encara que són hàbitats sovint ignorats en termes de gestió i conservació, poden albergar una biodiversitat única”, afegeix Joan Gomà, coautor de l'estudi. “És fonamental continuar explorant aquests ambients per a millorar la seva caracterització i fer valdre la seva importància davant el públic”.

Aquest treball reforça la necessitat de protegir els ecosistemes aquàtics temporals i promou la recerca taxonòmica com a eina clau per entendre i conservar la biodiversitat.

L’estudi forma part del projecte DRY–Guadalmed, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), liderat per la Dra. Núria Bonada i ha comptat amb el suport tècnic del CCiTUB per a les observacions amb microscòpia electrònica.

Referència de l’article:
Quevedo-Ortiz, G., Gomà, J. & Blanco, S. (2025). Sellaphora temporalis sp. nov., Sellaphora catalonica sp. nov., and Nitzschia curvirecta sp. nov.: Three new diatoms (Bacillariophyta) from disconnected pools in the Iberian Peninsula. Fottea, 25(2): 191–202. DOI: 10.5507/fot.2025.005