Els refugis aquàtics temporals: claus per a la dispersió i la resiliència de la biodiversitat fluvial

Foto: J.Fernández Calero

Un estudi realitzat en un riu mediterrani del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac ha demostrat que les basses desconnectades que mantenen aigua durant els períodes de sequera actuen com a refugis clau per a la fauna aquàtica. L’estudi liderat per José María Fernández-Calero de l’equip de recerca FEHM (Freshwater Ecology, Hydrology and Management i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, ha estat publicat a la revista Freshwater Biology que revela com les basses desconnectades en rius temporals actuen com a refugis essencials per a la dispersió d’invertebrats aquàtics durant els períodes secs.

Els investigadors van utilitzar una tècnica innovadora per seguir la dispersió dels macroinvertebrats que habiten en aquestes basses. Per traçar el moviment d’invertebrats aquàtics van marcar l'aigua amb un traçador isotòpic de nitrogen, que, després de ser assimilat pels organismes, permet rastrejar el seu desplaçament. Mitjançant l’ús de mesocosmos i trampes d’intercepció de vol, els investigadors han pogut detectar la dispersió activa i passiva d’espècies d’efemeròpters (p. ex. Cloeon sp.), dípters (p. ex. quirònòmids) i diversos coleòpters, incloent-hi la transmissió del senyal isotòpic a generacions posteriors.

Així es va descobrir que molts insectes aquàtics poden volar des d'aquests refugis cap a altres zones de la llera seca, afavorint la recolonització quan el riu torna a fluir.

Els resultats indiquen que la dispersió es produeix tant a aigües amunt com avall, amb patrons diferenciats segons el grup taxonòmic. A més, s’ha observat que organismes estrictament aquàtics com mol·luscs i àcars d’aigua poden colonitzar nous hàbitats mitjançant zoochoria, per altres insectes o probablement transportats per fauna terrestre com senglars o gossos.

“Aquest treball demostra que les basses desconnectades no només són refugis durant la fase seca, sinó que també funcionen com a fonts de recolonització quan el riu recupera el flux,” explica José María Fernández-Calero, primer autor i investigador doctorand al IRBioUB.

L'estudi demostra que aquestes petites basses són autèntics oasis de biodiversitat, fonamentals per a la supervivència i resiliència dels ecosistemes fluvials.

Aquest estudi aporta evidències clau per a la gestió i conservació dels rius temporals, especialment en escenaris de canvi climàtic on la sequera serà més freqüent. Els autors proposen la conservació de les basses desconnectades com a solucions basades en la natura per preservar la biodiversitat fluvial.

Referència completa: Fernández-Calero, J.M. et al. (2025). Where Do You Fly From? Assessing Aerial Dispersal in Temporary Rivers Using Stable Isotopes. Freshwater Biology, 70:e70108. https://doi.org/10.1111/fwb.70108