Un estudi global revela l'impacte ocult de les activitats humanes en la biodiversitat vegetal

Un estudi publicat a la revista Nature i coordinat per investigadors de la Universitat de Tartu ha destacat l'impacte significatiu, però sovint invisible, de les activitats humanes en la biodiversitat vegetal. Més de 200 científics han col·laborat en el projecte DarkDivNet iniciat el 2018, entre ells els investigadors José M. Blanco-Moreno i Aaron Pérez-Haase de l’ Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona.

En aquest projecte s’han estudiat les comunitats de plantes en 5.500 indrets de 119 regions d’arreu del món per identificar la diversitat fosca, és a dir, les espècies autòctones que podrien habitar un lloc determinat, però que no hi són presents. A cada indret, els investigadors locals van registrar totes les espècies vegetals. La probabilitat de co-ocurrència d’espècies els va permetre avaluar el potencial complet de la diversitat vegetal en cada lloc, i mesurar quina part de la diversitat potencial era realment present. La diferència entre el conjunt d’espècies potencials i el que s’hi observa és la diversitat oculta. Aquesta manera d'avaluar la biodiversitat va posar de manifest l'impacte amagat de les activitats humanes sobre la vegetació natural.

Els resultats indiquen que en regions amb baix impacte humà, els ecosistemes contenen més d'un terç de les espècies potencialment adequades. Per contra, a les regions fortament afectades per les activitats humanes, els ecosistemes només contenen una de cada cinc espècies adequades. Les mesures tradicionals de la biodiversitat, com la riquesa d'espècies observades, sovint no permeten detectar aquest impacte perquè la variació natural de la biodiversitat entre regions i ecosistemes pot amagar l'extensió real de l'impacte humà.

El nivell de pertorbació humana a cada regió es va mesurar mitjançant l'índex de petjada humana, que inclou factors com la densitat de població humana, els canvis en l'ús del sòl (com el desenvolupament urbà i l'agricultura) i les infraestructures (carreteres i ferrocarrils). L'estudi va trobar que la diversitat vegetal d'un indret està influïda negativament per la petjada humana, en zones properes o fins a centenars de quilòmetres de distància. Segons el professor Pärtel, autor principal de l'estudi: "Aquest resultat és alarmant perquè demostra que les pertorbacions humanes tenen un impacte molt més ampli del que es pensava, arribant fins i tot a les reserves naturals. La contaminació, la tala, les deixalles, el trepig i els incendis provocats per humans poden excloure les plantes dels seus hàbitats i prevenir-ne la recolonització."

Els mètodes utilitzats per a mesurar la diversitat fosca ofereixen eines valuoses per la restauració ecològica, ajudant a identificar les espècies absents i a traçar estratègies per reintroduir-les. A més, aquest enfocament evidencia la necessitat d'una protecció més àmplia dels ecosistemes, més enllà de les reserves naturals, en suport a l’objectiu global de protegir el 30% de la superfície terrestre.

Article ref.: Pärtel, M., Tamme, R., Carmona, C.P. et al. Global impoverishment of natural vegetation revealed by dark diversity. Nature (2025). https://doi.org/10.1038/s41586-025-08814-5