Biologia cel·lular

Tots els organismes estan formats cèl·lules. Les cèl·lules són la part més petita d’un ésser viu, la unitat mínima de la vida. Una cèl·lula pot dur a terme les funcions principals dels éssers vius: s’alimenta, es relaciona amb l’entorn i es reprodueix.  

Hi ha organismes formats per una sola cèl·lula, i n’hi ha que en tenen milions. En els organismes pluricel·lulars, les cèl·lules no són totes iguals, sinó que s’especialitzen segons la seva funció, i poden tenir formes molt diverses. Per exemple, al cos humà podem trobar cèl·lules rodones surant en un líquid (les cèl·lules sanguínies), cèl·lules allargades que es poden estendre i arronsar (les musculars), o cèl·lules amb un cos central i moltes extensions, algunes d’elles molt llargues (les neurones). 

La biologia cel·lular estudia com funcionen les cèl·lules: la seva estructura, la funció de cada cèl·lula i de les seves parts, i el seu comportament. Per fer-ho, com que són tan petites, s’empren diferents tipus de microscopis.


Com pots veure a les imatges, totes les cèl·lules eucariotes presenten una capa que les envolta. Aquesta capa s’anomena membrana plasmàtica i permet l’intercanvi de substàncies amb l’exterior de la cèl·lula. Les cèl·lules vegetals, a diferència de les animals, també tenen una paret cel·lular, formada per cel·lulosa, que dona protecció i forma a la cèl·lula. 

Molècula de cel·lulosa. Laghi.l. Modificat per Alejandro Porto.
CC BY-SA 3.0, via Wikimedia Commons.

Trobem la cel·lulosa en la nostra vida quotidiana en coses tan diferents com el paper, els bolquers o en els cereals de l’esmorzar on apareix la paraula fibra?

Dins la cèl·lula trobem el citoplasma, que conté una substància viscosa en la qual hi ha immersos els orgànuls cel·lulars. També hi trobem el citoesquelet, una xarxa de filaments que dona forma a la cèl·lula i manté els orgànuls organitzats. Els orgànuls treballen tots junts per al bon funcionament de la cèl·lula, cadascun amb una funció específica i diferent. 

El nucli és un dels orgànuls més importants, ja que conté les instruccions per al funcionament cel·lular en forma de material genètic: l’ADN! El reticle endoplasmàtic i els ribosomes s’encarreguen de la síntesi de les proteïnes. L’aparell de Golgi modifica, emmagatzema i exporta les proteïnes sintetitzades en el reticle endoplasmàtic a diferents parts de l’organisme. També trobem els mitocondris (que elaboren energia per a la cèl·lula), els lisosomes (vesícules que digereixen les substàncies que la cèl·lula no necessita) i els vacúols (vesícules que emmagatzemen substàncies de reserva o de rebuig). A les cèl·lules animals, els vacúols són petits i molt nombrosos, i a les cèl·lules vegetals només n’hi ha un i molt gran! Aquest s’anomena gran vacúol central.  

Ara bé, encara hi ha més diferències entre les cèl·lules animals i les vegetals! Les cèl·lules animals presenten els centríols, uns orgànuls amb un paper clau en la divisió cel·lular. Una altra diferència és que les cèl·lules vegetals contenen cloroplasts, que són els orgànuls encarregats de fer la fotosíntesi.