El japonès ho peta! (I l’alemany també, eh!)
Sí, amigues i amics de la Borsa, aquest curs tenim més de vint persones intercanviant català i japonès; d’una banda, amb l’intercanvi virtual amb la Universitat d’Aichi i, de l’altra, amb els intercanvis presencials a Barcelona entre estudiants de mobilitat japonesos i locals. Encara no hem fet recomptes, però sembla que el japonès s’està acostant a l’alemany com a una de les llengües més intercanviades a la Borsa. Però, vaja, segurament que encara li queda recorregut, perquè a la UB hi ha moltíssims estudiants de parla alemanya i que, a més, són molt participatius a les activitats d’acollida. I com a mostra d’això que diem, us presentem dues noves parelles: l’Alessia i la Momoka i la Lara i la Sofia (i l’Alèxia, que no va poder venir a la primera trobada).
L’Alessia i la Momoka
L’Alessia estudia Biotecnologia a la UB, al Campus Diagonal Sud. Per una banda, és barcelonina de soca-rel; però, per l’altra, resulta que té mig peu (o tot sencer) al Japó: la seva mare és d’allà i li ha transmès el japonès (a banda de moltes altres coses, és clar). Aprofitem per felicitar a totes les mares i pares que transmeten als seus fills i filles la llengua materna pròpia en un entorn en què predominen altres llengües. No és gens fàcil, fer-ho: es necessita molta paciència i molt d’entusiasme i demostren molt d’amor i molta dedicació pels seus fills. Alessia, felicita la teva mare de part nostra! 🙂 A banda d’estudiar, a l’Alessia també li agrada fer altres coses, és clar, com ara llegir, mirar sèries, jugar a videojocs i, sobretot, viatjar. Ah, i practicar el japonès a la Borsa i ajudar a aprendre el català a estudiants internacionals.
La Momoka, de Kobe, estudia Psicologia i serà a Barcelona fins al juny. Vol aprendre català per conèixer millor la gent i integrar-se a la ciutat. Li encanta passejar i, a banda de Barcelona, ja ho ha fet per llocs com Madrid i Sitges. Li han xocat algunes diferències amb el Japó, com la higiene dels lavabos (OMG!) o el caràcter més obert de la gent d’aquí. També li ha sorprès que cada festa tingui un menjar típic: al Japó, la gastronomia festiva és més limitada, diu. Ens ha explicat que, per Nadal, al Japó és típic menjar KFC i pastís de maduixa… En sèriuuu??? No em puc imaginar d’on pot venir, aquesta tradició… De l’Oncle Sam, potser? Bromes a banda, la Momoka diu que té moltes ganes de veure Barcelona engalanada per Sant Jordi i assistir a una diada castellera*. Un dels xocs culturals més grans que ha tingut és la nit de Sant Joan: no entén la fascinació pels petards que només fan soroll i no llum! Ben diferents dels focs artificials…
*Ei, ara que no ens sent ningú, una primícia: a l’activitat de comiat del CATclub del primer semestre no tindrem castellers, però sí que tindrem les magnífiques, les incomparables, les estupendíssimes bastoneres de Molins. Que no saps què són els bastons? Doncs llegeix el blog del CATclub. Serà l’11 de desembre i, si estàs apuntada al CATclub, ja rebràs informació (si no, apunta-t’hi!). Ah, i al segon semestre potser organitzarem una activitat amb castellers.
La Lara i la Sofia
Hem dit que les parelles de català-japonès ho peten, no? Però l’alemany és, des de fa molts anys, una de les llengües top de la Borsa; i els estudiants alemanys, dels més motivats. Ens encanta tenir-los amb nosaltres!
La Lara estudia odontologia a Nuremberg i actualment està fent una estada a Bellvitge. Va començar a aprendre català només dos mesos abans d’arribar a Catalunya, al setembre, i en poc temps ja el parla amb molta fluïdesa. Quina crack! Les classes universitàries i el contacte diari amb companys catalanoparlants l’han ajudat a millorar molt ràpidament. Durant el seu primer mes aquí va viure amb una família de Sant Celoni, que la va acollir com una més. Gràcies a ells va poder endinsar-se en la cultura catalana: va descobrir els castells, va viure un correfoc i va tastar molts plats de la gastronomia catalana. La Lara assegura que li encanta Espanya i, especialment, el seu clima (no ens ho havien dit mai, això… ;o). Ja havia visitat altres ciutats com Màlaga, Madrid, Marbella i València, i li hem recomanat que la propera vegada viatgi cap al nord de la península. Ens ha explicat, entre rialles, que ja és capaç de reconèixer diferents accents del català, i que li ha fet molta curiositat el mallorquí de la Sofia.
Per la seva banda, la Sofia és de Palma de Mallorca i estudia enginyeria biomèdica. Fa anys que estudia alemany, des de l’institut, i actualment s’està preparant per obtenir el nivell C1. L’any vinent vol anar d’erasmus a Alemanya i, de fet, ja té experiència en intercanvis lingüístics: l’any passat va participar en un programa amb una noia de Frankfurt. La Sofia ha viatjat per Alemanya i ha estat en diverses ciutats, com ara Berlín, Bremen i Munic; en destaca una pràctica que li va agradar molt: el sistema de retorn d’envasos, on pagues uns cèntims addicionals en comprar una llauna o ampolla i te’ls tornen quan retornes l’envàs per reciclar-lo.
Durant la conversa també han parlat de gastronomia. La Lara ens ha presentat alguns plats típics de la seva zona, com la Schwarzwälder Kirschtorte (el celebèrrim pastís de la Selva Negra) i les Dampfnudeln, una mena de pasta dolça cuita al vapor. Finalment, la xerrada ha acabat amb un tema molt propi de la tardor: els mercats de Nadal alemanys, famosos arreu del món per la seva bellesa i ambient acollidor, amb, sobretot, les seves paradetes de vi calent que ajuda a combatre el fred hivernal. El vi calent és boníssim, però, a Barcelona, a la tardor, encara ens faria suar… Potser millor que anem a tastar-lo a Alemanya… ;o)
Paula Tomás i Pau Vallès
Becaris d’Acollida